Articles

CARLES BARCELÓ

DIRECTOR DE L'EMPRESA DE CONTRACTACIÓ D'ORQUESTRES SHOWSLAND

“La gent jove ja no sap ballar un pas doble o un vals”

CAIXET
“Les orquestres han mantingut els preus, tot i que les despeses són majors. Però el més important és omplir el calendari”

Una bona estona abans que l’orquestra manresana Swing Latino iniciï la seva actuació a la plaça del poble –en aquest cas a la Palma d’Ebre, una de les tantes parades d’aquest estiu–, el seu representant, Carles Barceló, responsable de l’empresa de contractació d’orquestres Showsland, és a la plaça per controlar que tot vagi bé. El negoci ja li ve de família, tot i que el pas dels anys ha remogut, i molt, el sector de les orquestres de festa major.

Els germans Barceló van iniciar la seva singladura des de Móra d’Ebre el 1963. Ara l’empresa està en mans de la segona generació.
Són dos germans, el meu pare, Josep Maria, i l’oncle, Ernest Barceló, els que van crear una agència de contractació, que es deia Organitzacions Artístiques Barceló. Ara la meva empresa es diu Showsland (‘terra d’espectacles’, si ho traduïm). Van començar en els anys seixanta, i al mateix pis dels avis van muntar l’oficina. Després ja es van implicar també en el camp de les discoteques, perquè hi havia actuacions cada setmana. Des de la seva empresa van començar a crear una orquestra amb Janio Marti, que va arribar a ser número u en l’àmbit estatal, ja que en aquella època les orquestres portaven vuit focus, i Janio Marti en portava quasi dos-cents. I musicalment Janio Marti era un pianista espectacular.
Janio Marti va ser una orquestra que van crear els germans Barceló?
Ja s’havia creat, amb cinc o sis components, però amb el pare la van reconstruir i la van fer de setze components. La van fer molt més gran. Els vestuaris els anaven a comprar a París... Com més es treballa, més possibilitats tens de fer coses.
Han degut canviar molt les coses en el món de les orquestres aquests anys?
Mil per mil. Per començar, perquè abans érem vuit empreses provincialment, amics tots i amb els espais reduïts, i ara en som quaranta i ens anem barallant una mica per quedar-nos les poblacions. Hi ha una competència més forta. És l’oferta i la demanda: com més gent hi ha treballant, més es redueix el marge de maniobra i el servei no pot ser el mateix. La competència ho fa molt difícil. La generació anterior no hi havia ni una quarta part d’empreses com aquesta.
Això xoca amb la sensació que cada cop es contracten menys orquestres a les festes majors dels pobles.
No és exactament així. A l’època dels nostres pares, a una orquestra la contractaven al mateix poble cinc dies seguits. Ara és impensable repetir orquestra l’endemà. D’orquestres, n’han aparegut moltes més, però també han aparegut el que en diem els grups de versions. El repertori que feia una orquestra de música per a la gent més jove, ara el fa un grup de versions. I per si encara volem més potència per a la festa, hi ha les discoteques mòbils. Tots fan la festa. Per començar, hi ha més músics, però s’han anat menjant parts de l’espectacle. La Selvatana, per exemple, és una orquestra número u, però no fa versions.
Una orquestra com la Selvatana oferia abans de la pandèmia unes 135 actuacions a l’any. Aquesta xifra es manté?
No, estem en menys actuacions; la xifra ha baixat. La pandèmia ens ha fet molt mal. Avui, per exemple, som en un poble, la Palma d’Ebre, on les festes estan reduïdes un 10%. I estem molt contents de com està funcionant tot, però és cert que hi ha una petita reducció. Els grups també han d’anar apujant els preus, tot i que enguany no els han apujat com ho haurien d’haver fet, perquè venim de contractes anteriors i els han respectat.
En quin percentatge s’apujaran els caixets de les orquestres?
De moment, les orquestres han mantingut els preus, i això vol dir que els han abaixat, perquè el combustible és més car i les despeses són majors. Però el més important és omplir el calendari.
Quin caixet té una gran orquestra?
És molt diferent un dissabte d’estiu que un dilluns d’hivern; el marge és molt gran.
En un dissabte d’estiu?
El caixet és entre 10.000 i 12.000 euros. Aquest és el preu per a les orquestres de la primera divisió. Normalment els representants intentem treballar més amb un grup, perquè com més hi treballem, més ens podem ajudar.
Al ball hi va poca gent jove. És una activitat en perill d’extinció?
Els joves ja no són balladors. A la majoria dels pobles la gent jove ja no sap ballar un pas doble o un vals. Això fa que caigui l’espectacle de l’orquestra. I també passa que el noi i la noia no volen estar on estan els seus pares o els avis, volen tenir el seu espai propi.
Acabarà perillant la contractació d’orquestres a les festes majors?
No. L’únic que podem fer és que l’orquestra vagi adaptant el seu estil, però hi ha temes –com El Chacachá del tren– amb els quals hem crescut tots que es continuaran ballant.
Cada cop és més important l’espectacle que no pas la música?
Aquesta és una confusió i m’encanta la pregunta. Em fa ràbia que si una orquestra porta una gran pantalla de led o un vestuari elegant ja sembla que no importi si els músics saben tocar la guitarra o bufar bé la trompeta. Si hi ha un gran espectacle, bé, però si els músics no saben solfa, malament.
Una empresa com la seva s’ha hagut de reinventar i s’ha convertit en una empresa multiservei: munteu escenaris, llogueu equips de so...?
Sí. Fins i tot hem de portar les barres de bar de poblacions on abans les muntava una entitat o els joves, i ara no les volen portar. Ens contracten l’orquestra i, a més, hem de portar la barra del bar. Fins a quin punt ha canviat el funcionament d’una empresa de contractació com la nostra! Som representants dels espectacles, però també hem de cobrir altres serveis.
Això no és bo?
Sí, però no ens podem especialitzar tant amb el que realment hem de fer.
Amb quantes orquestres treballa?
Amb una cinquantena. Actualment, al país, n’hi ha moltes, d’orquestres. I també hi ha moltes festes majors que coincideixen: qui no treballa el 15 d’agost! Hi ha dates de molta saturació. Arribarem al 17 d’octubre i després hi haurà una baixada dràstica.
Internet ha perjudicat la seva feina, perquè l’accés a l’orquestra es pot fer a través de la xarxa i no cal el representant?
Si ho fan directament estan perdent un professional que supervisa els treballs, l’organització, el contracte.... I cada cop som més importants les empreses que tenim material: un magatzem amb 2.000 cadires, 10 escenaris, 400 taules... Si no tens material, que també fa falta als pobles, malament.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor