Articles

Narrativa original en català

Entre setembre i octubre es presentaran, només de narrativa original en català, un mínim de 66 novetats de fins a 25 segells editorials; hi ha alguns retorns esperats, una dotzena de debutants i hi predomina l’amor com a temàtica

DEBUTANTS
Aquest nou curs literari hi haurà, com a mínim, una dotzena d’‘alumnes’ nous que publicaran la seva primera novel·la
CONSOLIDADA
La Setmana del Llibre en Català, que se celebra al setembre, és un aparador irresistible per a les editorials
TEMÀTIQUES

No és cap sorpresa que el parell de mesos previs a la festa de Sant Jordi les novetats editorials es presentin a carretades, però no és l’únic moment de l’any en què les editorials s’esforcen a presentar en públic el més fresc que tenen. La Setmana del Llibre en Català –la 40a edició tindrà lloc del 9 al 18 de setembre–, s’ha consolidat com un gran i fructífer aparador literari.

Us oferim un repàs, superficial per força, de novetats, per ordre alfabètic d’editorial o segell i només de narrativa original en català, tot i que durant la tardor també hi haurà moltes traduccions i originals en castellà, a més d’altres gèneres.

Entre aquestes novetats hi ha cinc retorns poc o molt esperats, com el d’Eduard Márquez, que no publica novel·la d’adults des del 2011; Ramon Solsona, des del 2019; Jordi Coca, des del 2018; Maria de la Pau Janer, des del 2015, i Albert Llimós, que no presenta cap obra des del 2010, quan va quedar finalista del Sant Jordi amb el seu debut.

Parlant de debuts, n’hi ha una dotzena: Rosana Andreu, Xarim Aresté, Maria Canelles, Xènia Dyakonova, Ferran Guallar, Helena Guilera, Espartac Peran, Regina Rodríguez, Mireia Romero, Imma Sust i Samantha Valls, a més d’un debut com a parella literària, perquè per separat ja han publicat uns quants títols: el d’Àngels Bassas i Salvador Macip.

Finalment, entre la varietat de temàtiques, gairebé un terç d’aquests títols parlen de l’amor –de parella, de mares i fills, del familiar– i, també, de records i vivències.

L’Altra Editorial
Després d’onze anys de silenci, Eduard Márquez presenta 1969 (en castellà a Navona). L’obra retrata una Barcelona convençuda que un altre món és possible i que la revolució que ha fracassat en altres llocs aquí pot tenir una última oportunitat.
Amsterdam
Covarda, vella, tan salvatge és la novel·la amb què Arià Paco va guanyar el Premi Roc Boronat i que narra com quatre joves amics es retroben a Igualada després de viure a l’estranger. La tercera novel·la de Carme Martí, Els núvols, és una obra tendra i commovedora sobre una mare i el seu nadó malalt del cor, sobre la fragilitat humana i la lluita per la vida.
Anagrama
Julià Guillamon, a Les hores noves, pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores (1953) i l’adapta a un entorn canviant en què hem perdut la relació amb la natura.
Angle Editorial
Maria Canelles Trabal debuta en novel·la amb Contra la nostàlgia, amb una protagonista a la seixantena que, en morir la seva mare, torna a casa, a Sabadell, després d’haver passat dècades vivint fora. Mentre fa el viatge de tornada, recorda. Manel Castromil, a Amor –Premi Pin i Soler–, reflexiona i fa una indagació, depurada i concisa, sobre la parella i la vida en comú, i es pregunta si realment som dignes de l’amor que rebem. També té recerques El meu amic, d’Esteve Miralles, en què un historiador en crisi investiga la desaparició d’un amic i ofereix la dissecció de les maquinacions contemporànies amb l’abús i la mentida ben presents.
L’Avenç
La poeta i traductora Xènia Dyakonova debuta en novel·la amb El conte de l’alfabet. El fil conductor són les trenta-tres lletres de l’alfabet ciríl·lic rus, a través de les quals l’autora fa un exercici de memòria personal i familiar sobre els fets, els llibres i els autors que més l’han influïda. També és un exercici de memòria El balneari. Memòria d’una educació sentimental, de Maria Campillo Guajardo, un llibre de records personals i familiars, d’experiències viscudes i de personatges que van habitar cent anys en l’ambient d’un balneari.
Brau
Mariona Masferrer presenta Sal i gavians, una novel·la que narra la creació de l’Escala en un recorregut de quatre segles en què els personatges converteixen una cala pedregosa en terra promesa oberta als quatre vents.
Bromera
Jaume Benavente ofereix a Els dies sense fi una història personal que comença quan ell i la seva dona, la Maria, es contagien de coronavirus i han de ser ingressats. Recuperats, contemplen l’estranya rutina que imposa el confinament, mentre l’art, la família i el record esdevenen puntals que els sostenen. Com altres novetats, Ravals, de Montserrat Morera, parla d’un retorn i de molts records: Mar Church torna a Barcelona al cap de mitja vida a Londres per vendre el pis familiar del carrer Hospital. Mentre recorre el barri, evoca el passat familiar i coneix noves persones que canvien la seva mirada sobre la ciutat.
La Campana
El periodista Espartac Peran debuta amb Tres desitjos abans de morir, un relat íntim i universal, un cant a la vida a través de la mort. Converses, viatges, molta vida i amor per sanar les ferides que la mort dels nostres estimats ens deixen a la pell. El trio d’autor amagats sota el pseudònim Carmen Mola, guanyadors del Planeta, també parlen de la mort a Les mares, un nou cas, violent i sorprenent, de la inspectora Elena Blanco. Regina Rodríguez Sirvent, debuta amb Les calces al sol, una comèdia en què una noia de Barcelona vol aprendre anglès i marxa als Estat Units a fer d’au-pair dels tres fills d’una família peculiar.
Cal·lígraf
Ton Novellas narra a A sotavent. Memòries d’un mariner de terra endins, la biografia novel·lada de Joan Barceló, fill d’una família de deu germans del Priorat que, a principis del segle XX, es farà mariner i estarà divuit anys voltant tot el món.
Columna
Arribem a l’editorial amb més novetats, fins a onze, començant per Al llac, en què Maria Barbal explica un estiu de la Nora, una nena de 12 anys que els diumenges va al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. El músic Xarim Aresté debuta en novel·la amb Tanit i les guerres púniques, plena de música, poesia i filosofia, en què la mirada lúcida del fràgil protagonista ens descobreix un univers ple d’amor, barbàrie i bellesa pura. Tots els noms d’Helena és el retorn de Maria de la Pau Janer set anys després del seu darrer llibre. Ofereix una visió de la La Ilíada amb ulls de dona contemporània. Doble vida és una novel·la amb una estructura experimental de Salvador Macip i Àngels Bassas. Una història d’amor amb dues versions i que només es pot arribar a entendre del tot escoltant els dos protagonistes. A El silenci dels altres, Pere Francesch Rom narra la història d’un periodista que després de trencar amb la parella se’n va a Cercs a investigar el passat familiar. També va de silencis i passats familiars, però a Suècia, la nova novel·la de Jordi Boixadós, Mentre la neu sigui blanca. Xevi Sala sorprèn amb la trama d’On hi hagi por, perquè hi combina novel·la negra, policíaca i de terror, amb uns assassinats, un exorcista i un ambient inquietant a la Girona contemporània. El fabricant de records és l’obra amb què Martí Gironell va guanyar l’últim Premi Prudenci Bertrana, una novel·la amb elements històrics reals, com sol ser habitual en l’autor, aquest cop sobre el fotògraf ambulant Valentí Fargnoli. Alejandro Palomas parla a Això no es diu, en format de novel·la autobiogràfica, de l’abús de menors. Andreu Carranza, a La toma de l’Ebre, ofereix una obra situada en els dos primers anys de la Guerra Civil i a la zona de les Terres de l’Ebre. I Núria Pradas mostra secrets familiars, amors i també reconciliacions a la Nova York del 1964 a La vida secreta de Sylvia Nolan.
Comanegra
Aquesta editorial recupera un projecte de Manuel de Pedrolo, Temps obert, amb volums de dues novel·les. Els tres primers volums són del mateix Pedrolo, Núria Cadenas i Joaquim Carbó. I també publiquen Una veritat difícil, en què Santi Vancells argumenta, des de l’experiència mèdica i amb una trama que barreja història, crònica negra i novel·la psicològica, que Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina.
Crims.cat
L’últim premi de Tiana Negra va ser repartit entre la divertida novel·la, amb assassí en sèrie, Fets caldo, de Pere Figueras, i l’obra de ciència-ficció amb elements de distopia, Suicidis SA, de Mariló Àlvarez.
Edicions 62
A El darrer dia, Jordi Coca, que ha estat quatre anys sense publicar, mostra una parella que arriba a un poble i són adoptats per un gat. Elisenda Roca, a Animals ferits, escriu sobre una nova parella, formada després de diversos traumes, que van a viure a una casa aïllada al bosc. A La pau dels somnis feliços, Carme Riera recrea la figura de la sirena.
Edicions de 1984
Jordi Ortiz, a L’artefacte, mostra les memòries d’un físic hongarès que durant la Segona Guerra Mundial ajuda a construir bombes atòmiques. Un lloc en el temps, de Quim Español, és un retorn a la infantesa de la postguerra partint d’un poema inquietant. També reediten Els déus inaccessibles, amb què Miquel Àngel Riera va guanyar el 1988 el Premi Nacional de Literatura Catalana.
Empúries
Sebastià Portell recrea a Les altures la vida de l’artista queer Ismael Smith (1886-1972). A El malaventurat senyor Clauss, Marta Pasqual també recrea una biografia, la d’un espia alemany amagat a Caldes de Malavella. El poeta Carles Rebassa parla de literatura, periodisme i quotidianitat a la novel·la Divendres, dissabte, diumenge. A La part salvatge, el debutant Ferran Guallar reflexiona sobre què pot amagar la nostra part salvatge. I Joan-Daniel Bezsonoff ofereix a El diable es va aturar a Orà una novel·la policíaca d’estil Simenon.
Llibres del Delicte
L’obra d’humor negre Lladrucs a les estrelles, d’Aniol Florensa, va guanyar el Premi Vilassar de Noir. Rosana Andreu, a Una taca de sang, presenta una visió calidoscòpica d’un crim masclista comès davant els vilatans d’un poble.
La Magrana
Marta Grau Rafel, a Una casa on tornar, parla de la maternitat no desitjada i de la pressió que senten les dones pel que s’espera d’elles. Anna Molina, a Anècdotes de primera magnitud, exposa una col·lecció de relacions humanes en un aparador internacional. A Un cor de neu, Anna Manso descriu la impossibilitat d’estimar quan encara hi ha ferides obertes. I també es presenta la narrativa completa de la Premi d’Honor Antònia Vicens a Tots els contes.
Males Herbes
El sempre sorprenent Max Besora presenta La veu del seu amo, una novel·la d’humor narrada per un gos, contra el maltractament animal, en què es mostra la voluntat de dominació com a atributs intrínsecament humans.
Pagès Editors
En la celebració dels 90 anys de Joaquim Carbó, Pagès publica Un altre tròpic, un recull de narracions que són testimoni d’un treball literari molt personal i sovint desconegut de l’autor. Raquel Gàmez Serrano presenta Malabèstia, amb què va guanyar el Premi Ferran Canyameres de gènere policíac, d’intriga o misteri. Recupera el personatge de Gal·la Antich d’A la seva pell. Albert Llimós treu la seva segona novel·la, La noia del bar –després d’haver estat finalista del Sant Jordi amb La dona que fugia de la boira–, una història de passions, pors, dubtes, èxits i fracassos. I Samantha Vall debuta amb La vida en bicicleta, un recorregut històric des del 1936 fins a l’actualitat. 
Edicions del Periscopi
L’escuma, d’Helena Guilera Recoder, és una novel·la, musical i delicada, molt personal, amb una trama coral sobre els cossos i l’amor amb què debuta aquesta autora barcelonina, que hi afegeix una llista musical.
Proa
Ramon Solsona torna als prestatges amb Temps enrere, una obra explicada cap enrere i ambientada al Priorat, Barcelona i Alemanya. A Quatre qüestions d’amor, Joan F. Mira proposa quatre mirades als contrastos de l’actitud humana respecte a les passions amoroses. Raquel Ricart, a El dit de Déu, ofereix tres línies narratives per explicar les vides de tres dones, creant un joc de capses xineses. Després de guanyar el Premi Proa amb La casa de foc, Francesc Serés torna amb La mentida més bonica, en què dos professor jubilats ens parlen de la crisi, la repressió de l’Estat i la pandèmia.
Rosa dels Vents
L’autor de best-sellers Ildefonso Falcones, a Esclava de la llibertat, ofereix una trama sobre la lluita per la llibertat de dues dones negres en èpoques diferents: la Cuba esclavista colonial i l’Espanya del segle XXI. La periodista Imma Sust ha escrit una novel·la de contingut eròtic que vol trencar tabús, Les temptacions de l’Eva. Mireia Romero, a Fills del món, escriu sobre una parella que adopta dues nenes al Nepal, un relat que convida a reflexionar sobre què és ser mare. I Albert Espinosa manté la seva línia narrativa habitual a La nit que ens vam escoltar, una història de segones oportunitats, somnis i promeses dedicada als que van aprendre a oblidar.
La Segona Perifèria
Periodisme de contacte, de Miquel Bonet, barreja el reportatge històric, l’econòmic i l’esportiu, la crítica literària i la culinària, la crònica política, la social i el safareig. No és narrativa pura, però en alguns moments s’hi acosta de manera sobrada.
Spècula
Les causes invisibles, de Jaume Valor, és una ucronia steampunk en què, en el segle XIX, Catalunya és independent, agermanada amb França. Mare, d’Isabel del Río, és una space opera amb elements filosòfics i existencials.
Univers
A La musa de la Plaça Reial, Rafael Vallbona, basant-se en fets i personatges reals, narra els inicis del local de jazz Jamboree en un true crime que ens trasllada a una ciutat a l’ombra de la repressió franquista amb música de saxo i foscors humides.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)