Lletres

Crítica

L’AMOR NO ENS TRENCARÀ A TROSSOS

El gran fresc de la decadència recorda les novel·les anteriors, ‘Serotonina’ i ‘Submissió’, però aquest cop amb l’amor en primer pla

Com és habitual cada cop que presenta llibre, Anorrear és la novel·la de la temporada. Ho és perquè pràcticament és l’únic autor de qui es pot parlar amb els amics, ja que ha sabut crear una estranya xarxa de fidelitats, cosa que permet saber punts de vista, com passava abans amb Milan Kundera, Umberto Eco o els sud-americans. El poeta Michel Houellebecq ha aconseguit crear un gruix de novel·les, gairebé uns cicles, en què els comentaristes poden parlar d’una o d’una altra com si fossin metonímies. Totes es poden identificar amb l’autor; com en un solo de guitarra de Carlos Santana o una melodia de Keith Jarrett, tot resulta detectable, però alhora diferent. És el cas d’Anorrear, un novel·lot fascinant de gairebé sis-centes pàgines imbricades en un personatge central, però cedint també el punt de vista central del relat als seus germans, especialment al petit, que pateix una caiguda a l’abisme tremenda, o el mateix protagonista, que va perdent el control de la vida mentre la recupera. El pessimisme de la trama ens porta a terrenys obscurs. El protagonista, assessor d’un important ministre del govern francès, afronta un període d’eleccions enmig d’una crisi profunda del seu matrimoni i amb una aturada cerebral del seu pare –antic espia governamental– que provoca un reagrupament de la seva família, com la majoria, prou desestructurada.

A partir d’aquí, Houellebecq crea subtrames sucoses, però també pesants circumloquis que provoquen una sensació d’excés en el lector. Autèntics articles d’opinió laterals, que podrien haver moderat l’extensió de la novel·la, a la qual li sobren ben bé dues-centes planes de brossa. Tant se val, però, perquè el lector recupera l’esma amb tot el que va passant: uns atemptats precedits de missatges que són jeroglífics, el naufragi de membres de la família, la recuperació de la relació matrimonial i el determinisme tan característic de les seves obres. La paraula anorrear apareix periòdicament, com ho fan els somnis, que condicionen la trama i que atorguen al lector la possibilitat de penetrar en aquesta novel·la intimista de Houellebecq, on l’amor té, així mateix, un paper fonamental, tant en la reconstrucció esmentada del protagonista, com en la segona dona del pare, que s’ocupa de l’home malmès, com en el germà petit, que intenta un canvi amb una jove emigrant que treballa a la residència on internen el pare.

Les referències literàries –sobretot a Balzac, que surt arreu–, els paisatges francesos del TGV –tant del barri de Bercy com de la regió central, on resideix la germana, catòlica practicant– i la carrera política del ministre –magistralment retratat– atorguen al llibre un aplom magistral, que es distingeix d’obres més càustiques i sexuals de l’autor. El gran fresc de la decadència recorda les novel·les anteriors, Serotonina i Submissió, però aquest cop amb l’amor en primer pla.

Anorrear
Autor:
Michel Houellebecq
Editorial:
Anagrama
Preu:
24,90 euros

Enrico Rava i Fred Hersch dialoguen entre els àngels

Dos dels grans solistes i compositors del jazz actual, el trompetista de Trieste Enrico Rava i el pianista nord-americà Fred Hersch s’uneixen en un projecte per a ECM. Des de la primera peça, un homenatge a Chico Buarque i Tom Jobim, assoleixen un cim del jazz intimista, quasi metafísic, que practiquen. Romàntic i melòdic, l’enregistrament amb fiscorn i piano aconsegueix una veracitat acústica que impregna la casa com si l’haguessis perfumada. Des de l’estudi de Lugano, Rava i Hersch exploren alguns dels estàndards més estimats, com ara The song is you, de Jerome Kern, dos dels grans clàssics de Thelonious Monk, la cançó de Jobim Retrat em Branco i Preto i I’m getting sentimental over you, de George Bassman. També toquen les seves pròpies melodies, Child’s Song, de Fred, i The Trial, d’Enrico, i improvisen lliurement junts. Rava és artista d’ECM des de fa gairebé cinquanta anys, al llarg dels quals ha esdevingut un orgull del segell. L’àlbum és ben fresc, perquè va ser gravat a l’Auditori Stelio Molo RSI el novembre del 2021 i produït per Manfred Eicher, geni encara de la producció i factòtum d’ECM. No se’l perdin, és una injecció de bellesa i art.

The Song Is You
Autors:
Enrico Rava i Fred Hersch
Discogràfica:
ECM
Preu:
17 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)