Teatre

Debuts al Temporada Alta

El festival d’arts en viu de la tardor a Catalunya es caracteritza per la fidelitat amb molts creadors, però també per ser l’entrada de nous valors a la cartellera professional catalana i internacional

DE LLARGA DURADA
El Temporada Alta s’allargarà fins al 12 de desembre amb una programació farcida d’actuacions de creadors diversos

Des de fa una pila d’anys, la tardor cultural arriba a Catalunya quan arrenca el Temporada Alta. Una de les poques crítiques que li fan al festival és que juga amb una estructura molt apresa i en què repeteixen una nòmina d’intèrprets i direccions amb molta freqüència. Sense voler treure mèrit a la complicitat a què s’ha arribat amb noms com Oskaras Korsunovas i Christiane Jatahy (Girona i Salt han estat, pràcticament, la seva porta d’entrada al teatre europeu), Angélica Liddell i Romeo Castellucci (que veuen el Temporada Alta com un còmplice per coproduir molts dels seus treballs amb ambició internacional), en aquest article explicarem algunes de les innombrables novetats del festival. Per no parlar de Cabosanroque, La Veronal, El Conde de Torrefiel o Lali Ayguadé, que han pogut projectar-se a Europa des d’aquest aparador. Un cop analitzat, es comprova que el Temporada Alta manté un equilibri entre allò que el reconeix i el posa en valor (a través de firmes contrastades) i el fet de donar oportunitats a nous valors (de Catalunya però també de tot el món).

Marta Barceló i Marina Otero, radicalment oposades, són dues creadores que debuten al festival amb peces escèniques. És cert que la dramaturga mallorquina es va estrenar guanyant el Torneig de Dramatúrga del 2016 (i, posteriorment, també va guanyar el Torneig de Buenos Aires amb la mateixa obra). Ara, aquella Tocar mare, degudament allargada, s’ha programat a La Planeta. Sota la direcció de Jordi Casanovas (un autor i director inquiet, responsable de la creació del Torneig de Dramatúrgia, quasi com una broma, ara ja fa 12 edicions!), l’obra la interpreten Lluïsa Castell i Georgina Latre. Després de La Planeta, la peça farà temporada a la Sala Beckett. Barceló és una dramaturga amb sort, perquè ha estrenat les seves cinc peces. A Barcelona, va debutar amb Quan arribi l’alemany (la peça guanyadora del Torneig de Dramatúrgia de les Balears del 2015, que li va donar dret a participar al Torneig del Temporada Alta, l’any següent). Va fer temporada a La Seca (avui, Fundació de les Arts Lliures). Otero és una performer argentina que també debuta al festival. Fuck me (El Canal, 11 de desembre) és una coreografia que comparteix amb cinc ballarins i que navega entre la ficció i el documental sobre com el pas del temps imprimeix rastre als cossos. També debuten els Piel de Lava. Amb la complicitat de Red Escena, es presenta l’espectacle Petróleo. De fet, és una de les perles del festival: quatre actrius es transformen en homes d’una petroliera marina a punt de desmuntar per fer un dur retrat del masclisme que hi ha a la plataforma. (Teatre de Salt, 4 de novembre). Si parlem de l’Argentina (històricament el festival ha impulsat les carreres de Daniel Veronese, Javier Daulte i Claudio Tolcachir) sobta que sigui la primera visita de Les Luthiers (més habituals en estades curtes en teatres de gran aforament a Barcelona). Gran reserva, el seu concert espectacle, que es pot llegir com la gira de comiat (de fet, ja ha mort alguns dels seus components originals, es representarà a L’Auditori de Girona (11 i 12 d’octubre). Entre la llista de noms que debuten hi ha, indubtablement, el del crític i periodista Santi Fondevila. La gran farsa (els jutge no porten botons vermells a la toga) té la flaire d’aquell Macbett d’Eugene Ionesco que Ramon Simó va dirigir a la Sala Petita del TNC l’abril passat. Ara, Simó dirigeix un cartell amb Jordi Martínez, David Bagés, Xavier Ripoll i Santi Ricart a l’escena. L’obra es podrà veure, posteriorment, a la Sala d’adalt de la Beckett. El Temporada Alta sempre té espectacles de circ, sovint en carpes que s’instal·len a la Devesa. Aquest cop també repeteix, però ho fa amb dos noms singulars que, fins ara, mai havien estat al festival: Johann Le Guillem, del Cirque d’Ici (Terces, del 17 al 20 de novembre) i Rasposo de Marie Molliens (La Dévorée, del 8 a l’11 de desembre).

Hi ha tres emplaçaments, com a mínim, que són novetat al festival. D’una banda, per primer cop, es programarà una funció (única) al Teatre Romea de Barcelona: Ritter, Denne, Voss, un cru retrat de Bernhard que ja es va poder veure al festival el 2006. Ara Krystian Lupa el recupera per celebrar el seu primer muntatge, fa 25 anys, al Teatre Stary de Cracòvia. És cert que el Temporada Alta ha provat d’ampliar complicitats (va fer algunes actuacions al centre cultural de Sant Cugat del Vallès, per exemple, fa uns anys), però encara mai havia entrat a Barcelona. Per cert, que també farà temporada en aquesta sala el muntatge que ha inaugurat el festival: L’adversari, a partir de la novel·la homònima d’Emmanuel Carrère, protagonitzada per Pere Arquillué i Carles Martínez.

El segon nou emplaçament del festival és rellevant a la ciutat. Jaume Carreras interpreta Confessions de Sant Agustí (21 i 23 d’octubre) a la catedral de Girona. Fins ara, sí que s’havia actuat a les escales de la catedral o en emplaçaments religiosos de la ciutat, com Sant Pere de Galligants, però mai s’havia creuat la porta de la catedral. Si no es fa funció el 22, de fet, és perquè coincidirà amb la celebració d’una missa, deia fa uns dies el director del festival, Salvador Sunyer. El tercer espai és la Fundació l’Olivar (Ventalló). L’escultor i performer vigatà Enric Pladevall presenta la instal·lació Cripta, del 15 al 30 d’octubre. Se suma a altres accions com les de Cabosanroque, que aquest cop fa una aproximació plàstica i sonora a l’univers de Mercè Rodoreda, apartant-la dels jardins de flors i apropant-la a la brutalitat dels cossos esventrats (Flors i viatges, al Municipal, del 10 al 20 de novembre, en horaris i dates puntuals).

Mario Gas és un consumat director que ha portat Sondheim en diverses ocasions a la cartellera barcelonina, madrilenya i, també, a Peralada. Ara prepara una funció única, Sondehim x Sondheim, amb molta flaire a aquell Little night music (Temporada Alta 2000). El repte d’aquest muntatge (Municipal, 9 i 10 de desembre) és que hi intervindran actors i actrius dels repartiments originals. De Vicky Peña (Sweeney Todd) a Àngel Llàcer, Teresa Vallicrosa i Carme Conesa. Per cert, a l’estiu també es va fer un altre homenatge al compositor (mort recentment)a l’Amfiteatre Grec (A Sondheim night music), però amb un altre repartiment d’adaptacions i d’intèrprets. La Barni Teatre és una companyia de musicals de petit format. Ara debuta a Girona amb La filla del mar, un llarg projecte que ha fet temporada al Condal i que es va estrenar el Grec del 2021 (Municipal, 11 d’octubre).

Al cartell de noves apostes del festival destaca la companyia Entrance, que signa una notable dramatúrgia (només es va veure dos dies a la Nau Ivanow) i que farà temporada a la Fundació de les Arts Lliures de Barcelona. La casa sin Bernarda (La Planeta, 5 de desembre) és una adaptació valenta i eficaç de Paula Errando del clàssic de Lorca. Del dol es passa a la llum de les filles prenent el sol al pati. Però es descobrirà que totes porten a dins una part de la repressora de la seva mare, que, sense ser-hi, les encadena a no poder gaudir de l’amor. També formen part del cartell Las Huecas, amb Aquellas que no deben morir, un muntatge que es va estrenar al Terrassa Noves Tendències (TNT) del 2021 i que també s’ha programat a l’Antic Teatre. La companyia fa una mirada desdramatitzada i lliure de la mort i critica el negoci que es fa de la desaparició d’una persona estimada. Per la seva banda, la companyia José y sus hermanas (habituals en cada Temporada Alta) han dirigit el seu primer taller amb alumnes de l’Institut Salvador Sunyer i Aimeric. Una descoberta que celebrava fa uns dies una de les alumnes que hi havia participat (tot respirant alleujada perquè ella no sortirà a l’escenari). El festival també manté la confiança amb Juana Dolores (ara estrena peça escènica, després del treball en línia Miss Univers de l’edició passada) i dona l’oportunitat als dramaturgs i directors Oriol Morales i Aleix Plana: Com destruir una casa (La Planeta, del 2 al 4 de desembre). La peça fa un retall vital de les estratègies de quatre joves (a través del verbatim, de nou)per aconseguir una llar estable.

El Temporada Alta és, efectivament, un dels festivals que més s’allarga en el temps. Va arrencar el divendres 7 d’octubre i la darrera funció està prevista per al 12 de desembre. La majoria de festivals estratègics de Catalunya es desenvolupen en un allargassat cap de setmana. El Grec procura concentrar-se entre la revetlla de Sant Joan i finals de juliol (aquest any, alguns títols del Grec Ciutat s’han estirat fins a mitjans agost, excepcionalment). Són molt poques les obres que tenen una llarga exhibició (i si ho són, estan pensades per a aforaments molt reduïts).

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)