Música

La nova veu d’en Roger

El vallesà Roger Padrós va ser finalista de ‘La Voz’, però ara inicia de veritat la seva carrera amb ‘La vida és millor’, en què brilla com a autor, cantant i pianista

CLÀSSIC I MODERN
“Faig cançons de pop clàssic, però tractat d’una forma moderna. He escoltat molta música dels anys vuitanta i noranta”
LLENGUA DE SIGNES
“En tots els concerts amb banda porto un intèrpret en llengua de signes. Vull fer una música accessible per a tothom”

No hi ha artifici en Roger Padrós: tot el que transmet aquest jove cantant i compositor és real, autèntic, encara que la paraula estigui una mica devaluada per excés d’ús inapropiat. Però en el seu cas funciona. A la portada del seu primer àlbum, La vida és millor (U98 Music) –després ja explicarà per què ho és o respecte a què– apareix al mig d’una esplanada del seu poble, Polinyà del Vallès, a prop de Sabadell, entre herbes i arbustos, tocant el piano que l’acompanya habitualment, un instrument més pràctic que sofisticat. “Per a mi el piano és casa”, diu en un moment de la conversa, durant la qual transmet una passió i una il·lusió, sí, autèntiques.

Roger Padrós té només 24 anys, però ja ha tingut temps per fer un parell de girs vitals i creatius. “L’any 2018 estava estudiant administració i direcció d’empreses a la universitat, però m’hi sentia superdesubicat. En tot cas, va ser una experiència interessant: crec que haver passat per la universitat m’ha ajudat a pensar i a entendre millor el món.” Padrós també ha rebut formació com a músic, la que ell ha considerat necessària, però sense cap afany d’acumular títols. “Sincerament, no ho he vist necessari.”

El 2020, per “un impuls”, Roger Padrós es va presentar al concurs de talents La Voz, en la seva setena temporada, i hi va quedar entre els vuit finalistes. “La Voz em va aportar dues coses: em va donar l’impuls que necessitava per dedicar-me a la música, i també em va ensenyar a comportar-me a sobre de l’escenari. Va ser una bona experiència. Cap queixa.”

Just abans de La Voz, Padrós havia publicat pel seu compte un EP de cinc cançons en castellà titulat Mil más, en què ja mostrava la seva predilecció per la cançó melòdica, i després del programa va gravar un àlbum, Historia de una canción (2021), que no va arribar a publicar-se com a tal, tot i que cinc de les cançons que contenia s’han recuperat per a La vida és millor. “Vam arribar a fer cinc o sis concerts per presentar aquell disc amb la banda i una vintena jo sol, amb piano i veu, però el novembre del 2021 van sorgir quatre cançons completament diferents i això ens va portar a replantejar-ho tot i a aparcar aquell disc per fer-ne un altre. A més, va coincidir amb una resposta molt ràpida d’U98, que ens va animar a tirar endavant el nou projecte”, explica Roger Padrós, acompanyat durant l’entrevista de la seva directora artística, Irene Garrido, una professional provinent del món del teatre que subratlla la idea que “és un disc molt pensat, que no és fruit de cap efecte sorpresa”: “Estem molt convençuts del que estem fent.”

Gravat, mesclat i produït entre vuit llocs diferents, des de l’estudi que té a Sabadell el productor del disc, Jan Aygua, fins a l’habitació d’en Roger, passant per altres estudis professionals com ara el Ten Productions de Sabadell, el disc conté onze cançons en català i castellà, onze temes “de pop clàssic però tractats d’una forma moderna”, potser perquè Aygua ha treballat amb algunes de les noves veus de les músiques urbanes en català, com ara Pol Bordas i Tramma. “En Jan ha entès molt bé el que jo volia plasmar en aquest disc i m’he sentit molt còmode treballant amb ell”, afirma Padrós, que reconeix que les seves influències musicals no són, en principi, aquelles que li correspondrien generacionalment: “A part de música clàssica i òpera, jo he escoltat molta música dels anys vuitanta i noranta, fins i tot anterior: Bon Jovi, Elton John, els Beatles, Coldplay...” El seu estil està bastant marcat per alguns d’aquests noms, entre la balada i el pop dramàtic, i així es pot comprovar en cançons com ara Digue’m, Ferides o la que dona nom al disc i el tanca –i en castellà sobretot l’èpica Canción sin nombre–. “El fet de compondre amb el piano m’ha portat sovint cap a la balada, i per variar una mica he intentat fer-ho també amb la guitarra.”

I ara sí, per què la vida és millor? O millor que què? “Sempre em fan aquesta pregunta i és un títol força obert, però en definitiva el que vull transmetre és que totes les experiències o sentiments sumen i fan que la vida sigui millor, que sigui bonica, ja siguin coses bones o dolentes. La cançó que dona títol al disc parla de triar-se a un mateix, tinguis els problemes, les angoixes o les pors que tinguis, perquè al final tot això és el que et fa ser com ets. Es tracta de reconèixer les pròpies ferides i d’estimar-les. Però que consti que aquest no és un disc d’autoajuda [riu].” També remarca que l’amor no és el tema central d’un disc en què es tracten més aviat temes més relacionats amb “la introspecció i l’autoconeixement”.

Una de les singularitats dels concerts de Roger Padrós és que un dels components fixos de la seva banda, quan la porta, és un intèrpret en llengua de signes catalana, Òscar Argemí, vinculat a la coral inclusiva Pas a Pas. “Crec que com a músics hem d’aportar alguna cosa a la societat. M’havia proposat fer una música molt quotidiana i, per tant, accessible per a tothom, i vam pensar en el col·lectiu amb dificultats auditives, el menys afavorit des del punt de vista musical, pensant que d’aquesta manera també li podíem transmetre el missatge de les cançons, no només als concerts, sinó també als videoclips adaptats que anem penjant a YouTube . Hauria de ser una cosa molt natural i habitual i, per tant, gens remarcable.”

La vida és millor Intèrpret: Roger Padrós Discogràfica: U98 Music Web: rogerpadros.com
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)