Articles

Deixebles d’un visionari

Els creadors digitals estimen Dalí. El respecten, l’entenen, se’l senten molt proper i troben motivador entroncar-se amb una obra tan transgressora com la seva. En parlem amb els estudis que han gestat els projectes de ‘Dalí cibernètic’

INSTINT EXPLORADOR
“Hem fet un pas més del camí que Dalí va obrir amb una tecnologia que llavors encara no estava prou madura, i ara sí”

“Ha sigut una oportunitat increïble que es dona pocs cops a la vida. L’univers de Dalí, tan visionari ell, casa molt bé amb la realitat virtual”, exclama Frédéric Sanz, membre de l’estudi Univr.se, al qual l’Ideal va encarregar el projecte estrella de l’exposició Dalí cibernètic: el metavers.

Univr.se és l’avantguarda de la creació digital. Ha desenvolupat una tecnologia de realitat virtual que va molt més enllà de la que coneixem, la típica d’ús individual i estàtica (asseguts). La seva innovadora proposta és col·lectiva i amb llibertat de moviments. En el projecte de Dalí són quaranta persones alhora les que comparteixen l’experiència i l’espai per on transiten, de 220 m². “Et situa realment en una altra dimensió, i l’impacte és el mateix per a un nen que per a un jubilat, que per a un jove. És molt transversal”, explica Sanz, que es passa estona observant els usuaris per comprovar les seves reaccions; “impressionen”, diu. I hi afegeix la capacitat d’atenció que té aquesta tecnologia, tan escassa en temps d’excessos informatius als quals no destinem gaire segons. La visita al metavers dura dotze minuts. “I sents la gent que diu: ja s’ha acabat?”

El metavers dalinià s’ha concebut com un somni que transcorre dalt d’un vaixell que navega per un paisatge que, sense fer espòiler, està impregnat de referències físiques i sensibles de l’artista. “La realitat virtual i els somnis tenen en comú que no existeixen però generen sensacions molt intenses. La tecnologia no és l’objectiu sinó un mitjà que fem servir per emocionar la gent”, raona Sanz, que a Univr.se fa equip amb set professionals més de procedències diverses. L’Ideal els va oferir un “sostre”, les seves pròpies instal·lacions, per poder treballar còmodament i ara tenen local al Poblenou mateix. A Jordi Sellas, el director del centre, li agrada dir que molts dels projectes que exhibeixen són pensats i fets per equips d’art digital “km 0”.

Burzon*Comenge és un estudi no gaire més llunyà, d’Igualada, que ha dissenyat obres tan celebrades com el mapatge de l’església de Sant Climent de Taüll. Just ara també ha signat la nova sala immersiva del Museu Episcopal de Vic. I a l’Ideal s’han fet càrrec de la seva gegantina estança dedicada a les experiències audiovisuals 360 graus. L’equip del centre els va deixar escollir l’artista. Gustav Klimt? Frida Kahlo? “Ho vam tenir clar tot d’una: Dalí”, diu Ester Comenge. I per què ell? “Dona molt joc i pots transformar la seva obra en audiovisual sense desfigurar-la. Hi ha una perfecta harmonia entre el seu art i la tecnologia immersiva.”

“La seva obra és molt potent visualment i permet crear efectes que arriben a l’emoció”, continua explicant Comenge. En l’aspecte tècnic s’han hagut de trampejar alguns problemes. No totes les pintures, en concret les de més petites dimensions, encaixaven en la projecció magnificada, perquè amb l’ampliació dels detalls els granulats deixaven imatges confuses. “I el que no volíem era manipular-les.” Els Burzon*Comenge també van fer filmacions a l’Empordà per poder integrar les pintures en els punts de vista exactes del paisatge. La fusió de la natura amb l’obra d’art és un dels punts forts del projecte.

La pel·lícula dura trenta minuts i té una bella banda sonora que ha composat Rafel Plana entreteixint sardanes, havaneres i El cant dels ocells, músiques que Dalí escoltava, i que s’han gravat per a l’ocasió als seus espais vitals, com ara la cripta del castell de Púbol. Un bombó del film són els tres minuts que l’estudi turc Ouchhh ha omplert d’imatges generades per intel·ligència artificial que emulen uns Dalís que qui sap si el mateix artista hauria sentit com a completament propis.

“Volíem que el visitant visqués en la seva pell el món artístic de Dalí. Que sentís que hi és dins, que l’embolcalla, una experiència que és molt més que mirar-lo”, rebla Comenge.

Del Poblenou a Igualada i ara cap a Girona. D’aquí ha sortit el magnífic treball que s’exposa a la sala hologràfica de l’Ideal. La productora multimèdia Tururut n’és l’autora. “És fonamental no utilitzar la tecnologia de manera gratuïta per evitar que el resultat siguin focs artificials. S’ha de conciliar amb un procés creatiu raonat i justificat”, sosté Òscar Xavier Gómez. I Dalí, hi afegeix, es predisposa a aquesta conjunció.

La peça que han gestat els Tururut s’inspira en la fascinació que sentia el geni pels ordinadors. El 1965 va fer a Nova York “la seva primera i única obra d’art digital”, un retrat informàtic de l’actriu Raquel Welch que quan va sortir de la impressora Dalí va dir que podia millorar: va punxar la tela de tal manera que l’obra va agafar l’aspecte d’una de les targetes de memòria perforades, de cartolina, que usaven les primeres computadores.

Aquest és un dels fils que estira la videoinstal·lació, de quatre capes, de la sala hologràfica del centre del Poblenou. Les projeccions es fan sobre un smart glass o vidre intel·ligent, que alterna els estats opac i transparent. La primera capa, la de davant de tot, consta d’il·lustracions de les llegendàries rodes giratòries que va crear Ramon Llull, una màquina que combinava i classificava conceptes, “precursora dels algoritmes de la intel·ligència artificial”, diu Gómez. I d’aquí que Llull sigui el patró dels informàtics. Dalí estava abduït pels cercles lul·lians, i els va integrar en la decoració del sostre de la zona del dormitori de la sala Palau del Vent de l’“hiperimmersiu” Teatre Museu de Figueres, tal com el defineix Gómez.

El clímax de la peça de l’estudi gironí és un holograma d’escala humana inspirat en la performance que Dalí va fer del retrat de Welch. Sense ànim de nou de revelar el contingut més del compte, ens limitarem a dir que els personatges virtuals interactuen amb un objecte tangible: un cavallet. I que el seu look beu dels colors de l’holograma cilíndric que Dalí va fabricar com a tribut al cervell de l’estrella del rock Alice Cooper.

“Hem fet un pas més del camí que Dalí va obrir amb una tecnologia que llavors encara no estava prou madura i que ara sí que permet arribar on ell volia arribar”, emfasitza Rosa Monge, directora de continguts de la productora de l’Ideal, Layers of Reality. L’equip propi del centre ha entomat el guió i el relat de Dalí cibernètic, com ho fa en totes les exposicions per vetllar pel rigor i la cohesió dels continguts, cosa que, assenyala Monge, és el que els diferencia d’altres equipaments immersius. Treballar amb la matèria artística daliniana ha estat “molt natural”: “Dalí és un partner perfecte per a nosaltres. Sempre va experimentar amb nous formats i amb disciplines creatives diferents, que és la nostra essència. Ens identifiquem totalment amb el seu instint explorador i amb el seu desig de comunicar”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)