Lletres

Crítica

EL SILENCI DE LA RESISTÈNCIA

Sota el pseudònim de Vercors s’amagava l’escriptor, il·lustrador i editor Jean Bruller (1902 - 1991), cofundador de la influent Les Éditions de Minuit, que tants plaers va donar a l’alta literatura francesa

La sort de la novel·la El silenci del mar va unida a la Segona Guerra Mundial, quan va ser publicada. Apareguda a començament del 1942 després de ser redactada l’estiu del 1941, aquesta nouvelle és una declaració d’intencions de la incomprensió de la guerra, de la dificultat dels homes per entendre’s. El conte, d’una cinquantena de pàgines, mostra la relació, o més aviat la no relació, entre un oncle i la seva neboda amb l’oficial que ocupa la seva casa rural. Com tants oficials alemanys, l’home és un enamorat de França i una persona cultivada, un músic que creu en la germanor entre els pobles i que estima la cultura francesa. Tots els seus intents de comunicació amb els habitants de la casa xoquen amb l’hermetisme del tiet i la neboda, que senten profanada la seva propietat i no responen a cap estímul. La relació és d’una fredor esfereïdora, un autèntic mal rotllo, que en diríem ara.

Sota el pseudònim de Vercors s’amagava l’escriptor, il·lustrador i editor Jean Bruller (1902 - 1991), cofundador de la influent Les Éditions de Minuit, que tants plaers va donar a l’alta literatura francesa. Precisament, El silenci del mar va ser el primer llibre d’aquest segell, que va publicar gairebé una trentena de títols durant la guerra, sempre associats a la Resistència contra els alemanys. Avui ens arriba a través d’una traducció impecable de Jordi Martín Lloret. El conte es manté ferm més enllà del context on va ser publicat, cosa que no passa amb altres llibres. Les escenes són minucioses, però sense escarafalls, amb economia de llenguatge i les expressions justes, cosa que accentua encara més el paper de l’isolat oficial alemany. La lamentable actuació francesa durant el conflicte seria també un reflex d’aquestes actituds. Aquesta, concretament, al punt oposat dels col·laboracionistes, que en massa es van obrir a l’invasor. En el cas de Brullet no va ser així perquè provenia d’una família d’origen jueu hongarès, que de seguida va captar les intencions dels hitlerians i les deportacions progressives de jueus, gitanos i opositors polítics als nacionalsocialistes. Diríem que El silenci del mar va esdevenir un símbol de la resistència passiva a l’invasor.

Cap a final de la guerra, el 1944, va aparèixer la versió anglesa de bracet de l’insigne Cyril Connolly. La BBC va triar una adaptació de l’obra com a retransmissió nocturna estrella immediatament després de la guerra, quan es va restablir la programació de la cadena. La cosa no va quedar aquí, perquè el 1949, Jean-Pierre Melville, el realitzador de Le Samouraï, va dirigir la primera de les seves el·líptiques i magistrals pel·lícules. Durant la Transició, Laia el va incorporar en castellà al seu catàleg, i avui ens arriba aquesta necessària traducció al català que ens permet comprovar que el llibre resisteix sense crosses sociològiques o polítiques. Amb el pseudònim Vercors, Brullet va construir una interessant obra en paral·lel a la seva tasca d’editor. El primer títol, però, resultarà sempre paradigmàtic.

El silenci del mar
Autor:
Vercors
Editorial:
Viena Edicions
Preu:
13 euros

ELLA FITZGERALD VA TOCAR EL CEL AMB ELS GERMANS GERSHWIN

Impressionant triple compacte amb seixanta-vuit temes en què la gran veu del jazz Ella Fitzgerald es combina amb les composicions dels germans George i Ira Gershwin sota la batuta del director Nelson Riddle, que hem de recordar també per les grans orquestracions que va fer amb Frank Sinatra i molts d’altres. Riddle va ser, així mateix, el responsable dels arranjaments. El triple és un deliri per als aficionats, un oceà de talent que recull diferents moments dels anys cinquanta, sobretot del 1959 quan la veu de Fitzgerald regnava al món amb tota la seva potència. Mentre l’he sentit, m’he preguntat astorat: quan tornaran temps artístics així? És coneguda la fascinació que van experimentar com a compositors de clàssica els germans Gershwin, no només d’índole comercial quan aquest estil marcava les pautes del mercat abans de l’arribada del rock. El quadernet que acompanya l’edició conté alguns dels quadres que el pintor Bernard Buffet va fer destinats als llarga duració d’aleshores. Avui, l’audició plena de temes que encara sonen en anuncis i pel·lícules manté la vigorosa veu de Fitzgerald ben viva, primaveral. El món es reconstruïa després de la destrucció.

Ella Fitzgerald Sings. The George & Ira Gershwin Song Book
Discogràfica:
American Jazz
Preu:
15 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)