Música

Aprendre, estimar, cantar

La cantant i compositora maresmenca Gessamí Boada publica el seu tercer disc, ‘L’art d’estimar’, una obra molt centrada en l’amor i el desamor

EN CATALÀ
“Ara em sento més còmoda cantant en la meva llengua materna, el català. Em permet explicar millor coses molt personals”
MOLT PERSONAL
“Aquest és un disc molt enfocat en l’amor i el desamor, perquè parteix d’una ruptura sentimental que vaig viure ara fa un any”

Una immensa majoria de les cançons compostes al llarg de la història del pop i el rock tenen un tema en comú, l’amor, i també la seva cara B, el desamor. Dona per a tant el tema, musicalment parlant? “Jo crec que sí, perquè sens dubte és el tema més universal que hi ha. Tots ens hem enamorat alguna vegada”, contesta Gessamí Boada, cantant i compositora maresmenca de 33 anys que acaba de publicar el seu tercer disc, L’art d’estimar (Satélite K), i per reforçar la seva argumentació sobre la centralitat de l’amor en les nostres vides, cita la novel·la On ets, món bonic (2021), de l’escriptora irlandesa Sally Rooney, autora també de Gent normal, que va ser adaptada com a sèrie televisiva amb força èxit.

“Aquest un disc molt enfocat en l’amor i el desamor, perquè parteix d’una ruptura que vaig viure ara fa un any. Tot és molt personal. El resultat és un disc molt cru i introspectiu, que és el reflex d’un moment molt concret de la meva vida: per això la portada és una fotografia Polaroid i la primera cançó es titula Un instant”, afegeix Boada, que ha compartit la producció d’aquest treball amb Kquimi Saigi i Arnau Figueres. “M’agrada participar activament a la producció, aportar-hi idees. Necessito connectar-me molt amb l’emoció que vull que transmeti cada cançó.”

Com es diu en la seva biografia promocional, Gessamí Boada va entrar en contacte amb la música a través del piano, amb només 7 anys, però va trigar molts anys a descobrir la seva veu. I en el camí, no va parar d’aprendre: va estudiar traducció i interpretació a la universitat –anglès i, com a segona llengua, francès, fet que ha acabat tenint repercussió en la seva carrera musical– i també va anar al Taller de Músics, es va formar en composició de cançons (songwriting) a la Popakademie de Baden-Württemberg, a Alemanya, i el 2017 es va graduar en cant modern i jazz a l’ESMUC. Al final, però, tota aquesta formació es va dirigir a un sol objectiu, molt clar: “Vaig veure que traduint no era feliç; cantant, sí.”

El 2018, Gessamí Boada va debutar discogràficament amb el disc White flowers (Segell Microscopi), amb onze temes originals, a mig camí del jazz i el pop, cantats majoritàriament en anglès, tot i que també hi havia cançons en català i en castellà: unes proporcions lingüístiques que es van començar a capgirar en el seu segon disc, On començo jo (Segell Microscopi, 2020), ja amb només tres cançons en anglès. Ara, la tendència es consolida a L’art d’estimar, un disc amb set cançons en català, una en anglès –Love is you, que tanca el disc– i un tema en francès, Ma voix, sobre la seva veu interior, que mantenen viva la vocació poliglota d’aquesta intèrpret versàtil. “La idea original del disc era una altra, amb molts temes en anglès. La veritat és que cada cançó neix en un idioma determinat sense que sàpigues gaire bé per què, però cada vegada em sento més còmoda component i cantant en la meva llengua materna, el català, perquè crec que em permet explicar millor coses molt personals: fa que sonin més reals que quan et poses una espècie de màscara i escrius en una altra llengua”, argumenta aquesta eterna aprenent, que ara ha passat a l’altra banda i fa classes de cant i songwriting al Taller de Músics. Al marge de la seva tasca docent i, en paral·lel a la seva carrera en solitari, Boada també va formar part del grup femení WOM’s Collective i ha col·laborat en gravacions d’artistes tan diferents com ara el grup de fusió Gertrudis, la formació valenciana de neo soul Pete Lala i el compositor italià Alessandro Berghella.

Si en el primer disc Gessamí Boada va tenir com a convidats en un parell de cançons la també maresmenca Judit Neddermann i l’alemany Léon Rudolf, i en el segon la van acompanyar Alessio Arena, Elena Gadel i Henrio (Enric Verdaguer), a L’art d’estimar no hi ha duets, però sí els cors de la cantautora Anaïs Vila i un quartet de corda i altres interessants aportacions com ara les guitarres d’Arnau Figueres. En general, aquest és un disc cru, com deia abans la seva autora, en què s’aplica la llei del menys és més, amb uns arranjaments suaus i delicats, sobretot de piano i guitarra, que sempre deixen en primer terme la veu de la Gessamí, en cançons tan boniques com ara No demano gran cosa, Llàgrimes de gel, I em pregunto, Desafinada, Ara soc ocell i No n’hi ha prou amb estimar.

Ara, Gessamí Boada prepara les presentacions en directe de L’art d’estimar. Fins ara ha fet molts concerts només amb piano i veu, però sempre que pugui vol prioritzar les actuacions amb la banda, que completen Kquimi Saigi (piano), Dario Barroso (guitarra) i Nerea Pozo (cors). Amb ells i alguns convidats, com ara Arnau Figueres, portarà a terme la presentació oficial del disc, el 18 de febrer vinent al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. Abans, el dissabte 26 de novembre, oferirà una petita actuació al Sant Jordi de Nadal, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. De moment, es pot gaudir del videoclip d’ Un instant , realitzat per Aymée Hamon i protagonitzat per Dana Carbonell i Joan Mas.

L’ART D’ESTIMAR Intèrpret: Gessamí Boada Discogràfica: Satélite K Web: gessamiboada.com
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)