Teatre

Vuit cites de dolces carícies

La directora Ilona Culubret debuta en la direcció amb ‘Sweet Charity’, que avui s’estrena a L’Espiga de les Corts. És un exemple del teatre amateur valent que vol fer Broadway en català

EL PASSI DE DIUMENGE
“Hi havia nervis, però sobretot ganes d’estrenar; l’equip sap que hi ha certa limitació de producció però se supleix amb les ganes”

I per què no? Per què una companyia de teatre amateur no es pot atrevir a adaptar un musical icònic com Sweet Charity? No hi haurà l’espectacularitat dels dispositius dels teatres de gran format, el repartiment el formaran companys del grup de teatre L’Espiga de les Corts i no estarà protagonitzat per Shirley MacLayne ni Sammy Davies Jr., però es podrà explicar, al seu local i en català, la peripècia d’una noia que s’enamora amb facilitat i, sovint, d’uns taurons de pista de ball ben poc recomanables. Ilona Culubret Canal fa prop de dos anys i mig que es va veure amb l’empenta de fer-ne l’adaptació i de dirigir-la (també hi actua): “Hi hem posat el cor i ho hem fet per amor al teatre”, sentencia. El resultat és prou encoratjador: faran vuit funcions per evidenciar que l’amor ingenu de Charity Hope Valentine bé pagava la pena ballar-lo i cantar-lo en català.

L’Espiga de les Corts ja havia fet algun musical abans d’aquest repte. La primera aventura amb llibret de Broadway va ser Rocky horror show, en aquell moment dirigida per un altre membre de la companyia. Ilona Culubret fa dotze anys que és membre de la companyia de les Corts. De fet, la seva passió pel teatre arrenca en les sessions extraescolars a Girona, que la van dur posteriorment a El Galliner (seguint la mateixa professora de l’escola). Va ser en aquells anys que va conèixer la trama de Sweet Charity. Possiblement, la voluntat de treure’s l’ensopiment durant el confinament va ser el que va propiciar que fes una revisió d’aquell musical. I també que proposés a la companyia adaptar-lo i dirigir-lo. Advocada de professió, va consultar a l’SGAE pels drets del musical i li van recomanar que els adquirís a través d’una empresa americana. Tot i ser amateur i tenir un pati de butaques molt reduït (que no superarà les 110 localitats), els hi han donat els i han fet una quota mínima (però que suposa tot un repte afegit a una producció de molt vestuari i d’una adaptació musical complexa). Quan es completin les funcions, la directora registrarà les traduccions per tancar el cicle. No n’espera guanys econòmics, podrà ser una referència si algú s’hi vol aventurar. De fet, Culubret admet que el musical s’ha retallat: de tres a dues hores, aproximadament. Es mantenen bona part de les cançons icòniques de Cy Coleman (amb lletra de Dorothy Fields). També hi ha una coreografia puntual, inspirada en les de Bob Fosse. En la cerca, va descobrir que Núria Feliu havia traduït un dels temes (Si els meus amics) i li va demanar permís per incloure-la, ja que la seva traducció no es trobava registrada a l’SGAE. Feliu no li va respondre mai; més tard, va saber que possiblement va ser a causa de la malaltia. La cantant, que va aplaudir la versió gamberra de The feliuettes al Maldà, va morir el 22 de juliol passat. Per cert, la música, enregistrada en una versió més acústica, s’ha adaptat al to de cada solista per superar el tràngol de cantar uns temes molt exigents vocalment.

L’espai escènic és mínim i són els actors els que fan la labor de regidoria. Tot i la senzillesa d’uns paravents, el resultat és notable. La peça respira millor quan se’ls veu disfrutar en el seu paper, gaudir-lo tot i que pugui tenir un caràcter o una manera de vestir ben diferent a la dels intèrprets. El repartiment el formen Anna Ballester Ferrer, Xavi Mazaira Font, Arnau Arnaiz Noguera, Pia Muñoz Trallero, Carme Román Román, Anna Mas Luengo, Carlos Albert Sancho, Cristina Cardona Cortiella, Ilona Culubret Canal, Anna Moreno Asuar, Belén Gámez Gordillo i Ana Belén Ramos Ramos.

Assajant, principalment els dijous i alguns caps de setmana, han anat treballant tant les coreografies com el cant. L’actriu Anna Ballester (que interpreta Charity Hope Valentine) admetia a TV3 fa uns dies que n’han après a partir de llançar-se i de tornar-se a alçar. Transmet una seguretat envejable tot i estar sovint al caire de l’abisme interpretatiu. El procés ha estat molt més ràpid de l’habitual per ser un musical, tot i algunes baixes que s’han hagut de cobrir amb el consegüent treball d’acoblament actoral.

Diumenge passat a la tarda, van fer el segon passi sencer amb vestuari. Hi havia nervis però sobretot moltes ganes d’estrenar. Es percebia en l’ambient. L’equip és conscient que hi ha una certa limitació de producció, però també que se supleix amb les ganes. I quan es pot saltar al món delirant dels hippies al número musical El ritme del món sembla que la producció no tingui sostre. Les intimitats es comparteixen en els moments de trobada de Charirty amb les seves parelles i, sobretot, amb les amigues íntimes al camerino del Club Fandango. Ella és reservada i només balla amb els clients, però sap que això té mala reputació en la vida diària. El personatge de Pretty woman podria ser ben bé antagònic a aquesta romàntica Charity. Les dues peces (separades per uns vint anys de diferència i per prop de mig segle amb l’actualitat), presenten unes dones dependents dels homes. Ha envellit malament, l’obra? No necessàriament perquè els tòpics masclistes són servits amb una evident caricatura i perquè la Charity de les Corts (com Julia Roberts a Pretty woman) mira de no deixar-se entabanar una altra vegada pels penques que ronden el local.

A l’escenari on han representat El Mercader de Venècia, La gran il·lusió, Lisístrata i l’existencialisme d’A porta tancada, ara convoquen a les carícies magnànimes de Charity, als consells de les seves amigues i a un empoderament festiu i alliberador.

Uns pastorets de bandera

El teatre amateur és la base sobre la qual, històricament, s’ha forjat el planter professional. Ho han celebrat i reconegut des de Lluís Homar fins a Núria Espert i Anna Moliner. També se sap que la tradició dels pastorets (tot i que es programin propostes professionals amb una flaire de trama similar com ara Artaban, la llegenda del quart Rei Mag, al Sant Andreu Teatre; El conte de Nadal i la Sra. Scrooge, al Romea, o les Nadales del Maldà) es reserva, principalment, als grups de teatre amateur. La Coordinadora de Grups de Pastorets de Catalunya (CPC), comptabilitzava, a mitjans de novembre, més de 200 funcions en 43 municipis de tot Catalunya per a les dates de Nadal. Tot i així, sovint, hi ha grups que allarguen la temporada fins a finals del mes de gener.

La temporada 2022/23 ha deixat enrere els anys de pandèmia, en què ha estat molt complicat fer els assaigs i les representacions (sovint amb limitació d’aforament). S’ha caracteritzat perquè en fessin assajos fins a 52 grups teatrals de 43 municipis (un 81,2% de la totalitat de pastorets associats a la Coordinadora). Amb unes 5.000 persones involucrades en les representacions, els grups preveien fer, en total, més de 200 funcions, a les quals s’esperava que hi assistissin uns 45.000 espectadors (el 2021 en van ser 28.500).

És una decisió sabuda i apresa, que no varia gaire des de fa anys (tot i que la presència del teatre amateur s’hagi afeblit notablement per la massificació d’activitats de tota mena que no para de créixer). Les companyies de teatre amateur proposen, habitualment, obres de llarg repartiment, que permetin acollir el màxim d’intèrprets a l’escena. S’ho passen bé assajant i també actuant per a un públic de familiars i amistats dels intèrprets. La taca d’oli es va eixamplant i s’abracen nous reptes per a cada intèrpret que fa que es multipliquin les adaptacions i els grups amb direccions i autories debutants.

La solidaritat d’aquests grups es dona per fet perquè, segons es recull en el cercador de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya hi havia un grup que demanava dos actors per completar el repartiment de personatges principals o bé s’assistia a la prèdica (el novembre passat) que algun grup volgués fer dues funcions a finals de desembre a Sant Boi de Lluçanès.

LA TEMPORADA A L’ESPIGA

Totes les funcions es programen a la Societat Coral l’Espiga, al barri de les Corts de Barcelona (carrer de Joan Gamper, 30)les següents dates (i horaris)

14 de gener (20 h)

15 de gener (18 h)

20 de gener (21.30 h)

21 de gener (20 h)

27 de gener (21.30 h)

28 de gener (20 h)

3 de febrer (21.30 h)

4 de febrer (18 h)

Es poden reservar entrades a espigadelescorts.cat/teatre/sweetcharity

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor