PERÒ QUI ERA DAISY JONES?

“No tinc cap interès a ser la musa d’algú, d’acord? No soc cap musa. Soc l’algú”, diu una jove Daisy Jones quan està intentant introduir-se en el món del pop-rock dels anys setanta a Los Angeles. Qui és aquest personatge de caràcter fort i trencador que s’ha convertit en un nou fenomen televisiu i també musical? L’abrandada Daisy és fictícia, però la sèrie de Prime Video Daisy Jones and The Six ha fet que molts espectadors es preguntin si és la dramatització d’una cantant real.

En realitat, Daisy és la creació d’una autora britànica, Taylor Jenkins Reid, que el 2019 va publicar la novel·la en la qual està basada la sèrie (i que aquí es va traduir com a Todos quieren a Daisy Jones). Jenkins és una apassionada de la música dels anys setanta, i es va repassar totes les cintes i les publicacions d’aquella època per construir una història que va més enllà del rock and roll, el sexe i les drogues, i que tracta sobre la soledat, la fidelitat i les relacions humanes. L’argument s’inspira en la dinàmica del grup Fleetwood Mac, però la mateixa Jenkins ha explicat que el que veritablement la va captivar van ser els xocs que se solen produir a les bandes que tenen dos líders forts (l’exemple inevitable és el de John Lennon i Paul McCartney).

Amb aquesta base, i seguint amb prou fidelitat la novel·la, Daisy Jones and The Six recrea l’ascens i la caiguda d’una banda nord-americana, des de les primeres actuacions en festes locals fins a convertir-se en estrelles mundials i desaparèixer, de cop, dels escenaris. En aquest procés veurem con els primers integrants de The Six, encapçalats pel carismàtic Billy Dune, aconsegueixen triomfar als circuits musicals de Pittsburgh i acaben aterrant a Los Angeles. Allà coneixeran Daisy, la incorporació de la qual els catapulta a la fama. La sèrie ens mostra dues línies temporals: el creixement del grup gràcies a l’explosió creativa entre Billy i Daisy i la valoració que en fan els diferents components passats vint anys. El misteri que l’espectador vol aclarir és perquè, després del seu concert més multitudinari, el grup es va acabar dissolent. La sèrie ha rebut molt bones crítiques tant per la producció, que t’enfonsa directament en els anys setanta, com per la tasca dels actors, que van haver d’actuar com una banda real. El britànic Sam Claflin, que interpreta Billy Dune, no només dissimula perfectament el seu accent, sinó que canta ell mateix les cançons. Igual com Riley Keough en el seu paper de Daisy, tot i que ella potser ho va tenir un pèl més fàcil, ni que sigui per genètica, ja que és la neta d’Elvis Presley. És interessant que el gran èxit musical de la banda fictícia, l’àlbum Aurora –que van compondre per a la pantalla un grup de músics entre els quals hi ha el cantant de Mumford & Sons– s’ha convertit realment en un èxit musical, i un dels temes Let me down easy va arribar a ser número 1 d’iTunes.