Articles

18. LO CARTANYÀ I FINS AQUÍ ‘LO TEMPS’

La primera sèrie ambientada a les terres de Lleida va aixecar molta polseguera. “TV3 ha portat a la pantalla, en català estàndard, programes de comarques catalanes i barris de Barcelona, i la primera vegada que apareix una modalitat lingüística occidental, la televisió ofereix un esperpent rural concebut segurament per la visió desorientada d’un ciutadà urbà.” Era un argument del Centre Comarcal Lleidatà, que identificava el català estàndard amb el català central. Parlem del 2005.

Lo Cartanyà es va estrenar el 16 de setembre d’aquell mateix any, amb el Vicenç Cartanyà (Xavier Bertran) com a protagonista. Lo Cartanyà era el presentador autoritari i presumptuós d’una emissora local, el Canal In. S’expressava en un català de Lleida molt emfàtic, amb trets lingüístics exagerats al servei d’un humor estripat i passat de rosca. Fins i tot Jaume Cabré, escriptor i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va entrar en la polèmica: “El vaig tenir d’alumne, Xavier Bertran, en un institut de Terrassa: m’imagino que és terrassenc [nosaltres hi afegim que Bertran és mig terrassenc i mig balaguerí]. És un actor d’una vis còmica espaterrant. Té una traça magistral per imitar els deixos diferents de la llengua.” I aleshores Cabré esmentava amb encert lo Bargadí (Cesc Casanovas), un altre personatge de Lo Cartanyà, el director del canal local: “Un individu de Barna, un parfecte imbècil ca parla amb las as i diu ‘ca fort, tiu, com us astimo’, i cap barceloní se sent al·ludit o, si més no, molest.”

Al costat d’aquests cracs, els altres personatges també feien parlar: la Tilda Solanes (Mireia Aixalà), exparella de lo Cartanyà; la Bordonida (Eva Barceló), la cambrera del bar del poble; l’Anselmo (Carles Martínez), company d’ideals republicans; lo Garretó (Jordi Figueras), el barber d’ultradreta; l’Angawa (Miquel Àngel Ripeu), un home de raça negra que acabarà treballant a Canal In; Maria Munt (Marissa Josa), la mare del protagonista, i Miquel Cartanyà (Carles Canut), lo pare. Els actors que representaven que eren de les terres de Lleida també reproduïen els trets nord-occidentals.

I de què anava la sèrie? Resulta que lo Cartanyà s’havia estomacat amb Tomàs Molina, l’home del temps de TV3, arran d’una discussió per si havia de ploure o no. A la tele nacional havien acomiadat lo Cartanyà per aquell incident, i ara l’home tornava al poble, després de deu anys de voltar pel món. “Fins als ous. Aquesta és la paraula que expressa lo meu estat actual respecte a Barcelona.” Era a la capital catalana on lo Vicenç havia escampat per última vegada el seu talent de meteoròleg. El fet és que, al final de cada capítol, lo Cartanyà presentava Lo Temps, una secció particular del Canal In. Al capdavall, es tractava d’un resum de l’episodi en clau de ràfegues de vent, sotragades a les regions més baixes, temperatures altes..., amb un mapa de Catalunya de fons i també un munt de símbols especials, sempre amb la imatge de lo Cartanyà. Amb una frase final inalterable: “I fins aquí Lo Temps”.

L’APUNT

Al bar del poble, la mare del Cartanyà inicia una conversa amb l’Angawa. “Que bé que parla per ser així.” Així vol dir negre. “Més fosquet que natres”, matisa la dona, que li pregunta si ve per collir pera blanquilla. L’Angawa, llavors, li explica el seu origen: és nebot de l’oncle Patrocinio per part de mare, que és sueca, blanca i cosina germana del Patrocinio, que ara s’ha mort i li ha deixat una casa en herència.

EL RECORD

La primera aparició de Vicenç Cartanyà no va ser a Lo Cartanyà, sinó a 7 de notícies, un programa d’humor que es va emetre el 2001, dirigit per Toni Soler i produït per El Terrat. El 24 d’abril del 2001, va aparèixer per primera vegada lo Cartanyà per presentar l’espai El Temps de Teleset. I què va dir? “A veure, estem en plena primavera. Temps variable i absurd.” I llavors mateix parlava d’una tarda xafogosa al delta de l’Ebre. “Com sempre. Si els foten l’aigua, no els explico la xafogor... Se’ls desfaran els pastissets...”

OH!

El grup de rock lleidatà The Companys va ser el responsable de les músiques de Lo Cartanyà. Van treure un CD amb deu temes, el primer dels quals era l’obertura: “Jo flipo amb les coses que passen pel meu cervell. Jo flipo amb l’ametlla que no puja mai de preu [...] I això de flipar és bon senyal i és d’abast universal. Jove o vell, curt de gambals, de poble o de capital.” The Companys van fer un cameo al capítol 2, en la festa d’homenatge que el director del canal ofereix a la seva estrella mediàtica.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor