Se’ns rifen

L’editor de la revista The New Yorker, David Remnick, és un dels periodistes més brillants dels Estats Units i aquest any, en el festival anual de la revista, ha convidat Steve Bannon per entrevistar-lo...

Sant Jordi de tardor

La 36a edició de la Setmana del Llibre en Català entra en la recta final. Els petits canvis en el format de la fira han ajudat a visibilitzar llibres que no solen estar a primera línia als estands i també han millorat la disposició de l’espai a la plaça de la Catedral de Barcelona

LLETRES EN BATALLA

Capmany, Maria Aurèlia Capmany

Era amable, ferrenya, escrupolosa, invicta, erudita i tantes coses més. Maria Aurèlia Capmany és un model d’escriptora que pensa, que diu el que pensa i que actua segons el que pensa. En aquest centenari...

Crítica David Bueno

Temps fugit?

Tempus fugit, diu un llatinisme que utilitzem quan convidem algú a no perdre el temps. Prové d’un vers de les Geòrgiques de Virgili: “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus” (Però fuig...

L’ànima d’una cançó

Jesmyn Ward ha guanyat per segon cop el National Book Award. Per a un mateix premi potser és massa. La novel·la d’aquesta segona vegada és Canteu, esperits, canteu. L’ha traduït Josefina Caball...

LLETRES EN BATALLA

Tants contes tants barrets

Els contes no s’escriuen ni es llegeixen com s’escriuen i es llegeixen les novel·les. Constitueixen un gènere en si, una mica misteriós pel fet mateix de basar la seva essència en la brevetat,...

Història gràfica d’una lluita Avançament editorial

El procés català d’autodeterminació ha comportat una revolució gràfica sense precedents en la història recent. El llibre ‘Groc. Història gràfica d’una lluita’ analitza les claus gràfiques de les icones independentistes i els seus orígens, i revela com s’han forjat algunes de les imatges més representatives

El mas i la masia

Quina diferència hi ha entre un mas i una masia? Són dues paraules que sovint es fan servir com a sinònimes per designar un habitatge aïllat, enmig de conreus o boscos, però que tenen significats...

Crítica Valèria Gaillard

Els germans, el primer “altre”

A El cel no pot esperar (Anagrama) Marta Rojals fa un pas endavant en el seu retrat de la societat i el difícil encaix de l’individu en ella. Si en les obres anteriors hi havia una única protagonista,...