L’any 2013 el poeta Francesc Parcerisas va publicar el dietari La primavera a Pequín, que inaugurava un nou vessant en la seva obra: el de la prosa assagística. Reflexions sobre el viatge concret –l’estada...

Amb el seu posat d’estudiant assenyat, de jove etern, Vicenç Pagès Jordà ens ha deixat aquest agost. Tenia 58 anys, una obra narrativa i assagística important al darrere, i molts projectes que s’aniran...

La literatura portuguesa del segle XX ha donat dos grans noms a la literatura universal: Fernando Pessoa i José Saramago. És una literatura de primer ordre que no rebut la suficient atenció en tota...

Molts cops hem reivindicat en aquesta secció la lectura de contes, novel·les i àlbums il·lustrats pel simple gaudi de fer-ho, per la diversió, per la distracció, per admirar la bellesa de les imatges,...

“L’ocell em mira / estupefacte – / una ala dins meu crepita” (Abraham Mohino) Les persones tenim una tendència innata cap a la curiositat. Sovint parem més atenció en allò que ens sorprèn...

Aquest any, les editorials independents Raig Verd, Periscopi i Males Herbes i la col·lecció Crims.cat estan d’aniversari: deu anys que en certifiquen la consolidació. Amb els seus editors repassem passat, present i futur dels seus projectes

Hi ha poetes tous i poetes forts, poetes que aparentment escriuen de forma senzilla i poetes que aparentment escriuen amb rigor i fondària. Els poetes forts acostumen a expressar emocions fredes i calculades,...

El cas de Joan Fuster com a poeta sempre m’ha semblat il·lustratiu de la seva penetrant intel·ligència: comença una fulgurant carrera d’escriptor publicant versos, però s’acaba desencantant...

Melencolia I (sic) és segurament el gravat més cèlebre de Dürer, i encara un dels més cèlebres de tota la història de l’art. Objecte d’interpretacions, al·lusions i referències, i d’extenses...