Màrius Sampere, l’imprevisible

En el món de la literatura existeixen dues categories d’autors, els previsibles i els imprevisibles. Els previsibles són aquells que representen la continuïtat de la tradició, sense grans alts i...

LLETRES EN BATALLA

Els noms dels que no existeixen

Alguns personatges de ficció són inoblidables. Les seves gestes, els seus sentiments, les seves paraules poden commoure’ns o indignar-nos fins a quedar gravats per sempre en la nostra memòria. Però,...

El llibre recomanat per...

Anna Karènina, de Leo Tolstoi. Quan vaig acabar-lo per primer cop, tenia la sensació que havia llegit una genialitat, una novel·la perfecta. Pels personatges –el comte Vronski és senzillament impressionant–,...

“Article i conte poden ser el mateix”

Conversem de manera informal amb Quim Monzó, últim Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i brillant narrador i periodista, sobre alguns aspectes de la seva trajectòria des dels anys setanta, quan va començar a publicar i col·laborar a la premsa

El recer dels lectors de teatre

El mercat editorial del teatre català és manté dempeus en bona part gràcies a la tenacitat d’Arola Editors, que fa vint anys va iniciar el projecte Textos a Part, gairebé l’única col·lecció estable de teatre contemporani

“Soc traductora gràcies a Monzó”

Quim Monzó ha estat traduït a 23 llengües i Itàlia és un dels països on la seva obra ha despertat més interès, ja que se n’han traduït sis obres, cinc de les quals a càrrec Gina Maneri. En aquesta conversa, la traductora explica per què Monzó ha estat un escriptor especial per a ella

Crítica lletres Jordi Llavina

La poesia, l’amiga certa

Aquesta és la primera antologia general de la poesia de Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956), un autor que va publicar el seu primer llibre el 1980. Vicenç Llorca, que n’ha tingut cura, ha dut...

Per què no ens proven més?

Fa poc vaig llegir El gran dia de la senyoreta Pettigrew, de Winifred Watson, editada per El cercle de Viena. Ho vaig fer perquè em va agradar la portada, sense tenir-ne cap referència prèvia. Em va...

La biblioteca com a tria

La prescripció de lectures és una de les funcions més rellevants i decisives de l’autoritat intel·lectual, mal que a partir de certa amplitud d’elements és discutible i, depèn des de quina posició,...