Una gavardina de mal caient

J a fa a més de 17 anys que un servidor els va recomanar les 4 pàgines de La màquina de fer pessigolles, un conte molt tendre inclòs en L’últim llibre de Sergi Pàmies, l’últim de debò fins...

La raresa de ser únics

A tots ens agradaria estar sempre sans i viure molt de temps, amb bona qualitat de vida. Malauradament, però, viure més implica incrementar exponencialment la probabilitat de patir determinades malalties....

Crític suplent d’Agustí Bartra

Bartomeu Fiol es referia a si mateix, des de les seves columnes al Diari de Balears, com un “crític suplent”. Fiol sentia tant de respecte per l’ofici que s’autodegradava d’entrada, adoptant...

LLETRES EN BATALLA

Pompeu Fabra i tots nosaltres

Sense llengua no hi ha literatura i, per tant, sense llengua travada, normativitzada i racionalitzada difícilment pot haver-hi una literatura potencialment entesa per tots. És prou evident, doncs, que...

La profunditat de les arrels

Ànemos és un terme grec que significa “respiració”. I tot, en aquest llibre radical, d’una bellesa amarga, sembla que estigui carregat d’una necessitat peremptòria de respirar. Pertot, espais...

JOAN MARGARIT
POETA I ARQUITECTE

“La meva obra ja és completa i n’he escrit l’epíleg”

Joan Margarit acaba de publicar amb Proa ‘Per tenir casa cal guanyar una guerra’, un relat en prosa dels records de la seva infantesa i primera joventut en què explora els motius que el van portar a convertir-se en poeta. Un llibre que defineix com un epíleg que explica el conjunt de la seva obra

LLETRES EN BATALLA

Tots els colors del circ

El circ és un lloc curiós, acolorit, sorollós i en principi espectacular. Un lloc fora del món, centrat en el fet que el que s’hi veu no existeix en la realitat quotidiana dels espectadors. Un lloc...

Ja ho celebrem prou?

He llegit en bateria llibres que ens parlen des d’una veu íntima i sàvia, de la vida i de la mort, sense embuts i amb fluïdesa. He comprovat el bon moment de la nostra narrativa. Ho he fet i encara...

Febre Rusiñol

En plena reivindicació del Noucentisme que va assentar les bases de la Catalunya actual, emergeix amb força una figura incòmode del Modernisme pel que té d’esperit crític i lúcid. Es tracta de...