Compàs d’espera
Estem a l’avantsala de l’arribada d’una dreta reforçada, pilotada per Aznar
Els republicans catalans estan expectants amb el nou govern pilotat per Sánchez. En realitat, poca gent està contenta amb l’arribada del PSOE. Si bé el fet que hagi caigut el Partit Popular és motiu de celebració, el recanvi no augura alegries en termes democràtics. El canvi ha estat possible gràcies a Sánchez, sí, però sobretot gràcies als grups sobiranistes que li han donat suport, i seria un error no reconèixer-ho.
Perfils com el de Borrell, Batet, Calvo i Ribera preocupen profundament a Catalunya. No cal dir que si Pedro Sánchez volia bastir ponts, alguns d’aquests perfils estan més a prop de dinamitar-los. Molt em temo que la jugada li podria sortir malament i que el prestigi d’algun dels escollits es podria veure esquitxat per escàndols que al seu dia no van ser prou coneguts. No li auguro res de bo.
De moment, el PSC ja ha llançat un full de ruta com a proposta. Sembla positiu que el primer punt sigui escoltar les demandes del govern català. Els altres epígrafs encara s’han de perfilar. Entre altres temes, planteja una regeneració territorial federal. Això seria positiu per a Espanya, insuficient, de moment, per a Catalunya. I en qualsevol cas, el primer i més important és parlar de l’alliberament dels presos polítics i del retorn a casa dels exiliats. És fonamental replantejar el mapa en l’àmbit judicial que ha estat inundat de parcialitat: per això, el nomenament del nou fiscal general i la modificació de lleis que al seu dia van ser preparades per fer possible aquesta caça de bruixes haurien de ser urgentment abordades.
S’ha de ser optimista, és l’única manera de mirar al futur amb ànim. No obstant això, molt em temo que estem a l’avantsala de l’arribada d’una dreta reforçada, pilotada per Aznar i amb el seu noi dels encàrrecs mossegant amb força tot el que faci olor de sobiranisme. O s’estructura un front republicà que estigui disposat a concórrer a les eleccions, o veurem com tots s’uneixen contra Sánchez i els que li han donat suport. Ja s’hi han posat i, de moment, no tenen res que els freni.
