‘Salmond says’
L’oferta que se’ns farà és una sola opció. Unes “«lentejas, las tomas o las dejas»”
Deia l’escocès Alex Salmond, fa poc en una entrevista amb Ricard Ustrell, que els escocesos van aconseguir que Cameron accedís a fer un referèndum d’autodeterminació quan van veure que els britànics el podien guanyar. No abans. Espanya és diferent, sí, però si hi ha vida intel·ligent a l’altra banda, algú deu estar pensant en una proposta per a la situació catalana. Teòricament, la solució “del mig” és un referèndum amb tres respostes.
Un referèndum amb tres respostes permet a Espanya estar segura de guanyar-lo: davant d’una resposta C que proposi augment competencial, reconeixement nacional i nou marc legal amb rang constitucional per a Catalunya, hi hauria possibilitats reals de victòria d’aquesta opció. Davant d’aquesta perspectiva, Espanya, o el govern espanyol, podria provar de tirar endavant un referèndum d’autodeterminació amb tres respostes: “independència”, “status quo” o “la C”. Qualsevol observador internacional sabria veure, en aquesta solució, una via del mig que no negués als catalans tenir una escletxa per autodeterminar-se. I l’escletxa és que hi hagi, en tot cas, una opció A. Espanya ha de córrer aquest risc si vol una solució intermèdia.
La meva aposta és que Espanya no farà això. Ei: sempre que realment es vulgui moure cap a una negociació sincera i estructural, és clar. Però és que fins i tot així, fins i tot si està disposada a agafar el toro per les banyes, crec que més aviat l’oferta que se’ns farà és una sola opció. Una C. Una proposta federal. Unes “lentejas, las tomas o las dejas”. Un acudit d’Eugenio: “Entre qué puedo escoger?” “Entre comerlos o no comerlos.” No en podran dir dret a l’autodeterminació, és clar, ni tampoc ho podrem dir nosaltres. Si no hi ha casella de la independència, no hi ha dret a l’autodeterminació. Però sí que el podem anomenar segons la terminologia eufemística més nostrada, forjada pels grans mestres de la trampa dialèctica i de la supervivència política personal: “dret a decidir”.
Us en venen ganes, oi?
