Opinió

El gran error de l’unionisme: demonitzar el groc

L’unionisme ha comès la temeritat d’infravalorar el poder de la moda

Les grans publicacions internacionals de moda i tendències com l’edició americana, francesa i italiana de Vogue, Harper’s Bazaar i The New York Times Style ja ho anaven advertint des de principis del 2017: el groc de Matisse, Rothko, Miró o Umma Thurman a Kill Bill serà el color per excel·lència del 2018. Coneixedors o no de la dictadura i els capricis de la indústria tèxtil, quan l’octubre passat es va triar el llaç groc per protestar per l’engarjolament dels Jordis i, posteriorment, de la resta de presos i exiliats polítics, l’independentisme acabava de guanyar discretament la més poderosa de les batalles: la visual.

La victòria comunicativa es va fer encara més efectiva en el moment en què Cs, PSC, PPC, Societat Civil Catalana, Tabàrnia i la caverna mediàtica van caure en el parany i van pretendre demonitzar no només el llaç sinó el color groc, i iniciar una guerra contra els manaments sagrats llançats per l’imperi de la moda global. Tal com descobreix Miranda Priestly a la profana de la seva becària a El diable es vesteix de Prada, és una temeritat enfrontar-se o infravalorar el poder de la moda: “El que no saps és que aquest jersei no és només blau, no és turquesa, ni marí; en realitat, és ceruli. Tampoc ets conscient del fet que el 2002 Óscar de la Renta va presentar una col·lecció de vestits cerulis. I llavors, crec que va ser Yves Saint-Laurent qui va presentar jaquetes militars cerúlies. Més tard, el blau ceruli va aparèixer a les col·leccions de vuit dissenyadors diferents, es va filtrar als grans magatzems i finalment va anar a parar a una depriment botiga de roba a preus assequibles, on tu, sens dubte, el vas rescatar d’algun cistell d’ofertes. Alhora, aquest blau representa milers de dòlars, molts llocs de treball, i resulta còmic que creguis que has triat quelcom que t’eximeix de la indústria de la moda quan, de fet, duus un jersei que va ser seleccionat per a tu per persones com nosaltres entre un munt de coses.”

Malgrat que la Junta Electoral va donar la raó als unionistes escudant-se en protegir una utòpica neutralitat cromàtica (i què fem amb el blau popular, el vermell socialista, el taronja de Ciutadans, el morat de Podem...?), prohibir als membres de les meses lluir el llaç groc durant els comicis del 21-D o la utilització de l’enllumenat groc en fonts i edificis institucionals només va provocar que tot Catalunya es tenyís de groc i que qualsevol petit detall en aquesta tonalitat, conscient o no, s’associés a la causa separatista.

Quan Aitana, una de les finalistes d’Operación Triunfo, es va enfundar un vestit groc per rebre un homenatge al seu poble, Sant Climent de Llobregat, l’elecció es va entendre com una picada d’ullet a l’independentisme, i les crítiques a les xarxes socials van ser ferotges. “Vestiré com em surti de la figa”, va contestar Ana Guerra a TV3, una altra triunfita i companya de la catalana en el seu èxit Lo Malo, en ser previngudes que aparèixer novament vestides de groc a la televisió catalana es podria mal interpretar. De res va servir que Dolors Montserrat es presentés a l’ONU amb una brusa d’aquest color, ni que altres diputades del PP assistissin a la moció de censura a Rajoy amb la mateixa tonalitat. Tampoc els va dissuadir, en aquest ridícul intent per criminalitzar el color de la temporada, que l’advocada Amal Clooney fos de les més aplaudides a l’enllaç del príncep Harry i Meghan Markle per un total look mostassa. Perquè el diumenge 17 de juny, sant tornem-hi! Es va arribar a demanar la destitució d’Empar Marco, la directora de la nova televisió pública valenciana À Punt, per fer la seva primera aparició davant de càmera amb un blazer groc. No va ser l’única, altres col·laboradors i la presentadora de l’informatiu de nit també van aparèixer amb peces de roba grogues.

Qui faci un volt per qualsevol botiga comprovarà ràpidament que és difícil no vestir de groc aquesta temporada. La persuasió segurament és més estètica que no pas ideològica, però l’obsessió malaltissa d’alguns unionistes ha aconseguit que fins i tot la gualda de la bandera espanyola es trobi ara mateix sota sospita.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)