Opinió

De signes, senyals i símbols

Ens han socialitzat com a animals capaços d’elaborar i de comunicar signes

El 30 de juny del 1994, la Generalitat va reconèixer oficialment la llengua de signes catalana, una efemèride que em fa pensar que, ben mirat, tots vivim en un complex sistema de signes, senyals i símbols. Ens han socialitzat com a animals capaços d’elaborar i de comunicar signes. Actuem i reaccionem en funció de com els interpretem i en generem. Qui administra els símbols, en controla també els significats. Que els ho expliquin, als polítics!

“No he dubtat mai de la veritat dels signes, Adso, són l’única cosa que l’home té per orientar-se en el món.” Ho diu Guillem de Baskerville a El nom de la rosa d’Umberto Eco i trobo que està carregat de raó.

El signe crea quelcom a la ment de l’intèrpret i aquesta cosa que ha estat creada pel signe, també ha estat creada per l’objecte del signe. Allò que ha creat la ment de l’intèrpret no és la imatge de la cosa –la reproducció sensorial de l’objecte–, sinó que pren el lloc de la cosa, tal com l’ambaixador pren el lloc del seu país i el representa en un país estranger. Per això diem que els signes són sempre ficcions que estan en lloc de les coses. Un signe és la recreació d’alguna cosa –existent o no– que requereix una representació per ser expressada. És la instrucció per a la interpretació. Amb ideologia o sense. Es fa servir per transmetre informació, per dir quelcom, per indicar a algú alguna cosa que una altra persona coneix i que vol que la resta també conegui. I això sol tenir un significat que no és cap altre que allò que dona a conèixer, allò a què es refereix el signe. Aquest significat adquireix una dimensió superior quan es converteix en símbol. I un símbol funciona, comunica, només perquè les persones s’han posat d’acord que representa alguna cosa. A partir de les representacions simbòliques, és possible entendre factors clau de la cultura que els va originar. Una foto és un signe, el fum és senyal que hi ha foc i una paraula, com un gest, és un símbol. No en va, el nostre imaginari popular i col·lectiu està fet a còpia de signes, senyals i símbols.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor