Què he de fer per publicar?
La pregunta surt de veure els editors com un mur impenetrable
Fa unes setmanes, vaig treure el nas per la celebració dels 40 anys de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Estrenaven manifest i logo, i renovaven l’empenta per aconseguir més lectors, que, al cap i a la fi, és la mare dels ous quan un s’endinsa en les entranyes del món del llibre. Mai no m’havien envoltat tants editors per metre quadrat. Bé, potser sí, però no amb aquesta densitat. La falta de llibreters, agents, periodistes i escriptors habituals en aquests saraus, feia que els editors encara destaquessin més. Hi havia exponents d’altres baules de la cadena, però pocs si ho comparem amb altres festes, i val a dir que al gremi, de festes, no en falten.
El cas és que veient l’elevada concentració d’editors a la terrassa del Centre d’Art Santa Mònica, contents, bevent cava i cervesa i menjant un graó perdut entre el canapè i el montadito, em va venir al cap la pregunta recurrent que em fan amics que escriuen, alumnes dels tallers que imparteixo, lectors que se m’acosten... La pregunteta que sorgeix d’una angoixa perquè la persona que la fa veu els editors com un mur impenetrable: “Què he de fer per publicar el meu llibre?”
A ningú se li acut preguntar què ha de fer perquè un iogurt arribi a la seva nevera. Va al súper. Què s’ha de fer perquè li arreglin el parabrisa? Directe al taller. Què, perquè li cusin una vora? Doncs, a la modista. Què s’ha de fer per publicar? Què? Què? Què? La resposta evident és enviar el teu original a un editor, però la realitat fa que fins i tot es facin cursos com el d’Edició i màrqueting per a escriptors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. S’hi apunta molta gent amb la pregunta amarrada a la boca i volen una resposta, encara que sigui evident: s’ha d’escriure un llibre que l’editor vulgui publicar perquè pensa que el pot vendre o, fins i tot, perquè li interessa, encara que sàpiga que no en vendrà ni un. N’hi ha, encara, d’editors d’aquesta raça idealista? Sí, n’hi ha. Els he vist amb els meus propis ulls. Ho prometo. Duren poc, però n’hi ha. Aleshores, quin és el problema?
A l’altra banda del mur, sents les queixes dels editors: els arriben piles de manuscrits, alguns de ben escrits perquè el nivell d’alfabetització ha augmentat, però sense cap interès. Els editors remuguen perquè busquen i rebusquen alguna joia, però no la troben; s’empesquen encàrrecs a mida, i alguns els funcionen; els més comercials cauen en el pecat de combinar famós de TV3 i negre que escriu el llibre. De vegades, els funciona, però, si han llegit Faust, l’operació no els prova i pateixen insomni i malalties autoimmunes.
A banda i banda del mur, la resposta continua sent la mateixa. Què he de fer per publicar? Escriure un llibre que l’editor vulgui per al seu lector potencial. Tan simple i tan complicat com això.
