Opinió

En l’anormalitat, no pot haver-hi normalitat

No pot ser normal una justícia que persegueix idees polítiques i lletres de cançons

Des que Pedro Sánchez va arribar a La Moncloa, planeja aquest clam de retornar a la normalitat institucional. Un clam que es repeteix en circumstàncies diferents i per actors diversos, tant si es tracta d’evitar de fer un “lleig” al monarca espanyol, que es convida sense invitació a la commemoració dels atemptats de Barcelona i Cambrils, com si s’escau en la reunió bilateral Estat-Generalitat, de fa tot just unes setmanes.

Una cançoneta que es taral·leja en paral·lel al debat sobre la neutralitat dels espais públics, especialment amb Cs al capdavant exigint la retirada de llaços grocs i pancartes. I, mentre parlen de neutralitat, minimitzen les actuacions de l’extrema dreta al carrer i afavoreixen les actuacions barroeres i violentes d’alguns dels seus representants, com la de l’Ajuntament de Reus, on van retirar la pancarta del balcó.

Però, com pot haver-hi normalitat mentre l’Estat està instal·lat en l’anormalitat?

És normal que hi hagi l’antic govern en presó preventiva i altres representants legítims a l’exili? És normal que hi segueixin sent quan altres tribunals europeus han dit que no hi ha causa per sedició i rebel·lió? És normal parlar de normalitat institucional després que el govern espanyol enviés milers d’efectius armats a Catalunya i el rei solemnement es declarés jutge i part, després d’atonyinar la població civil en una jornada electoral?

És ple estiu i venim d’un curs polític llarg i traumàtic que va començar amb els atemptats a Barcelona i Cambrils, ara fa un any. No és normal que un any després no s’hagi esclarit quina era la relació entre el CNI i l’imam de Ripoll. No és normal que en l’homenatge a les víctimes no hi hagi la direcció política i policial que va fer possible la desarticulació de la cèl·lula terrorista perquè o bé són a la presó, com el conseller Quim Forn, o bé han estat apartats de les seves funcions, com el major Trapero, acusat per l’Audiencia Nacional de sedició i organització criminal.

Es fa difícil girar full, creure que tot això és “normal” i compartir que cal despolititzar l’espai públic, quan els fets són tan tossuts com que aquesta setmana ha fet 300 dies que dos líders de la societat civil estan en presó preventiva. Definitivament, no pot ser normal una justícia que persegueix idees polítiques i lletres de cançons.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)