Opinió

República virtual

En un procés de divorci sempre hi ha molts dubtes i anades i vingudes

Virtualment, som república. Quan un Parlament vota una declaració política d’independència, és com si un membre de la parella diu que es vol divorciar definitivament. No és que hagi marxat de casa, no és que ja tingui un pis i una vida alternativa muntada, ni tan sols és que sàpiga perfectament com fer-ho. Només deixa clar que ho vol, sobiranament, i això equival a una virtual emancipació. “Aquests viuen junts, però és com si ja no hi visquessin.” És una mort anunciada, és virtualment un divorci. Molt hauria de passar perquè la cosa es reconduís.

El que passa és que la materialització és la prova del cotó. Tothom que ho ha viscut ho sap: en aquests processos hi ha sempre molts dubtes, dilemes i anades i vingudes, un freqüent empat emocional i racional. Però mai no demostres que n’estàs segur del tot si no ho materialitzes, si no ets capaç de transformar la idea en una realitat tangible o efectiva. I no passa res: ja sabem que costa molt, i que és ara quan realment toca estar-ne segurs, perquè ara ja no són paraules. Té certa raó Arrimadas quan se’n fot de la nostra “república virtual”, perquè si no aconseguim materialitzar alguna cosa haurem demostrat que no ho teníem pas tan clar.

La mala notícia per a ella és que, dins del projecte de “república digital” plantejat pel conseller Puigneró, hi ha molta més matèria que no es pensa. Els bits i les pantalles transformen, avui, les realitats tangibles. Fins i tot les creen i configuren.

Un imaginari és un motor de canvi, de la mateixa manera que la parella ja mai més no materialitzarà gran cosa unida després d’una declaració així. Hi ha més matèria i realitat tangible en unes urnes i unes paperetes que en un decret ministerial, perquè n’hi ha més en un campanar o en una escola que en un discurs del rei.

Dit d’una altra manera: la “república material” anirà apareixent a mesura que l’Estat vagi desapareixent o fent-se irrellevant. Per defensar els nostres drets bàsics, civils i nacionals, ja ho és. Per molt que cridi.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor