Aires de Núria
Com ha passat sempre, tot allò que porta l’aval del Parlament, se’ns tomba a Madrid
Ara resulta que hem de votar un nou estatut. És la proposta del president espanyol, Pedro Sánchez, per resoldre a les urnes el procés polític català. No crec que el president Sánchez sàpiga que just aquest cap de setmana –el 8 i 9 de setembre, però del 1932, ara fa vuitanta-sis anys–, va ser aprovat al Parlament espanyol l’anomenat Estatut de Núria, el primer estatut d’autonomia de Catalunya. De caràcter sobiranista, l’Estatut impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, va ser aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
Després de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril del 1931, el govern provisional de la Generalitat va designar una comissió per a la redacció d’un projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya. El mes de juny d’aquell any, la comissió redactora va pujar a Núria i durant tres dies de feina a l’habitació 202 de l’hotel va elaborar el projecte d’estatut que després seria aprovat per les Corts espanyoles.
Envoltats de cims i a més de mil metres d’altitud, els encarregats de redactar l’Estatut van gaudir de la tranquil·litat necessària per reflexionar sobre el present i el futur de Catalunya i sobre la relació amb l’Estat espanyol. Aquell text definia Catalunya com un estat dins de la República Espanyola, oferia la possibilitat –atenció!– d’una futura autodeterminació per al poble català i donava a la Generalitat una àmplia llista d’atribucions fins aleshores impensables, com ara el control de l’educació i la sanitat, i també la creació d’un tribunal de justícia català.
Les corts espanyoles van retallar el projecte, que van titllar d’excessivament ambiciós i pretensiós. Malgrat aquella aprovació inicial, el de Núria va tenir una vida molt curta. Va estar vigent des de la seva aprovació fins que, després de les eleccions del 1933, i els problemes posteriors que van portar als fets del 6 d’octubre, va ser suspès. Com ha passat sempre, tot allò que porta l’aval del Parlament, se’ns tomba a Madrid. Per això és impensable un nou estatut, perquè tindria aires del de Núria.
