La tempesta perfecta
El 21-D pot ser aquesta tempesta perfecta que des d’Espanya s’està buscant
S’acosta la tempesta perfecta. El 21 de desembre Sánchez vindrà a Catalunya a celebrar un Consell de Ministres. No hi havia una altra data ni un altre lloc. És evident que vindrà per generar caos.
Aquell dia, es complirà un any de la celebració d’unes eleccions de dubtosa legalitat i nul·la legitimitat. Uns comicis convocats il·legítimament des de Madrid, i també, probablement, de manera il·legal, que tot i així (amb presos polítics, amb exiliats, amb censura, manipulació i repressió de tot tipus), els sobiranistes van guanyar.
Van guanyar i, malgrat tot, Puigdemont no ha pogut tornar. Tampoc els presos, que ja estaven privats de llibertat, han sortit al carrer. És més: des de llavors, hi ha hagut més presó, més repressió, més censura, més persecució. Malgrat que a Espanya van muntar un teatre de canvi de govern, que va arribar per dir que se n’aniria cap a una altra direcció i no ha estat cert. Cada proposta estrella del govern de Sánchez ha estat una flamarada. Res. Absolutament res del que li ha omplert la boca durant aquests sis mesos ha estat dit seriosament. Després, tot ha quedat matisat, anul·lat, suspès o directament esborrat.
I mentrestant, l’extrema dreta s’instal·la. I la culpa, la donen als independentistes, que han estat els únics determinats a combatre el règim franquista. Amb democràcia, que és l’única manera de resoldre les coses en aquests temps. Qui posi això en dubte, té un problema.
El dia 21 de desembre es preveu una mobilització que paralitzarà Catalunya. Diversos grups estan intentant organitzar-la i serà, sens dubte, un moment crucial. I un moment sensible, perquè pot ser la tempesta perfecta que des d’Espanya fa temps que s’està buscant: sembrat el caos, escalfats els ànims, no seria difícil fer saltar una guspira de violència que deslegitimés tot el que s’ha aconseguit fins ara. I aquesta guspira no vindrà de l’independentisme, tot i que faran creure que sí. I no hi haurà cap manera de demostrar el contrari. Mirada llarga, sang freda i determinació en la no-violència. O vindran anys d’hivern.
