Espècies en liquidació
Xarm al-Xeikh és una petita ciutat turística al sud de la península del Sinaí. Les seves aigües cristal·lines i els seus impressionants esculls de corall fa que sigui un imant per als bussejadors i per als amants del turisme ecològic. Probablement aquesta destinació egípcia també us sonarà per haver estat la seu de nombroses cimeres internacionals destinades a promoure la pau en l’etern conflicte entre Israel i Palestina. L’última cita mundial que ha acollit ha estat la conferència sobre biodiversitat patrocinada per les Nacions Unides. I igual que les tretze cites anteriors ha tingut un impacte mediàtic ínfim.
Sense una veritable pressió internacional demanant que s’apliquin mesures concretes per revertir l’alarmant disminució de la biodiversitat del planeta –en els últims cinquanta anys s’ha reduït en un 60% i hi ha qui parla que estem assistint a la sisena gran extinció d’espècies de la història–, totes les resolucions que s’aproven, després de tedioses i benintencionades cimeres, acaben en paper mullat. Potser és perquè tots entenem què és la contaminació o l’escalfament global, però ens costa més ser conscients de com l’extinció d’espècies i ecosistemes pot afectar la nostra vida diària. “Una vegada la gent entengui quina és la situació real es produirà una reacció constructiva per part dels ciutadans”, sosté el biòleg i pare del terme biodiversitat, Edward O. Wilson.
Segons “el senyor de les formigues” –com alguns l’anomenen per haver estat el primer a descriure el seu comportament social–, es podria avançar molt en el camp de la protecció de la diversitat amb un canvi de prioritats en l’agenda política, perquè de recursos per reconstruir els hàbitats amb el major nombre d’espècies en perill d’extinció, n’hi ha més que suficients. Tot és qüestió de voluntat. I sovint oblidem que cada espècie és una obra mestra, que ha evolucionat durant milions d’anys i que, si desapareix, no hi ha cap llei natural per fer-la reaparèixer. Com no tornaria a aparèixer aquell quadre de Boticelli, Leonardo o Rafael si el creméssim per escalfar-nos momentàniament.
