Opinió

Tot allò de bo que hi ha en nosaltres

L’era digital ens permet fer feina des de l’exili a favor de la cultura i per la república

La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

(Montserrat Roig)

Durant mesos, aquesta ha estat la frase que encapçalava els meus comptes a les xarxes socials, per convicció i gairebé us diria que per necessitat. Cultura i revolució, entesa com a transformació, com a revulsiu, com a sacseig... Revolucionar, si recuperem el sentit etimològic del terme, significa fer girar (del llatí revolutio), canviar de manera radical (que no necessàriament violenta) quelcom preexistent. L’era digital ens permet fer feina des de l’exili de manera coordinada –els ciutadans jutjareu si també efectiva– a favor de la cultura i per la república. I igualment ens facilita la comunicació entesa com a connexió amb el govern de Catalunya que, per primera vegada, va dedicar de manera principal a la cultura la reunió de l’executiu celebrada dimarts passat al Palau de la Generalitat. Espero que siguem conscients de la rellevància que representa incloure aquest plantejament autènticament revolucionari en les agendes interdepartamentals: la cultura supera la idea antiga (per obsoleta i superada) de ‘compartiment estanc’ i passa a interactuar en tots i cadascun dels àmbits d’acció del govern (recordeu l’article sobre Agenda 2030). De fet, allò autènticament nou és posar-hi aquest títol perquè els militants de la cultura ja en coneixíem aquesta transversalitat intrínseca, aquest valor supracompetencial.

Més enllà de l’anècdota, el consell de govern d’aquesta setmana va comptar amb una rúbrica de luxe: una trobada amb representants del sector cultural amb l’objectiu de compartir amb ells el contingut més rellevant del document La cultura, eina de transformació, elaborat pel Departament de Cultura en base als sis eixos que vertebren el programa de govern presentat per la consellera Laura Borràs davant la comissió de cultura del Parlament: cohesió social, empresa, societat digital, educació, territori sostenible i internacionalització.

Sobre aquest últim aspecte, que com sabeu ara m’ocupa d’una manera principal, les xifres són d’impacte. Fins a 143 universitats de 29 països ofereixen cursos de català; prop de 1.300 empreses catalanes tenen presència (i acció) arreu del món i participen en més d’un centenar de fires internacionals de contingut específicament cultural. I no només això: companyies catalanes han realitzat més de 1.400 representacions a l’estranger durant el darrer any; si m’ho permeteu, la xifra resulta absolutament remarcable, atès que encara cuegen els efectes d’una crisi econòmica cruenta. El document desvela que el sector del llibre (com feia també fa uns dies l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts emès pel CoNCA) viu un moment dolç: el sector editorial català representa el 53% de les exportacions del conjunt de l’Estat espanyol i Catalunya va exportar llibres per valor de 275 milions d’euros en el darrer exercici durant el qual, posats a dir, es van fer prop de 80 traduccions d’obres de literatura i pensament escrites en català.

El nou programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional que tinc l’honor de dirigir té una incidència directa en les més de 200 (208, per ser exactes) actuacions transversals que ja despleguen els diferents departaments de la Generalitat en relació amb la cultura. Per reforçar-les, el govern va donar llum verda dimarts passat a sis nous acords en qüestions cabdals com la innovació educativa en l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals en l’educació infantil, primària i secundària; la protecció i la difusió del patrimoni cultural i natural català i l’impuls de la cultura i la llengua catalanes a l’exterior, entre d’altres.

“El món ens mira”, afirmem recurrentment i convençudament. Per tant, us convido a ensenyar-li la nostra millor cara. Fem-ho de bracet de tots aquells que se senten partícips de la nostra realitat cultural. És a dir, també amb les persones dels casals i les comunitats catalanes a l’exterior (amb qui signarem ben aviat nous convenis de col·laboració), migrants de casa nostra que són autèntics ambaixadors de la llengua i la cultura catalanes. Fem-ho sumant, com us recordo sempre, perquè serem més forts. Fem-ho des de la unitat a la qual apel·làvem dissabte passat des de Brussel·les en el doble acte de presentació del www.consell.republicat.cat.

Abans d’acabar, i malgrat la transcendència del moment actual que no podem ni volem oblidar, desitgem-nos unes festes de Nadal en pau, i tinguem aquests dies un pensament tant individual com col·lectiu per als nostres presos i preses polítiques, exiliats i exiliades i, en especial, per als quatre companys i amics que afronten amb una fermesa i serenitat colpidores una vaga de fam que demana el màxim respecte i difusió per part de les persones demòcrates. La seva denúncia ens interpel·la: no els oblidem, signifiquen tot allò de bo que hi ha en nosaltres.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)