I la festa continua
Ara arriba la versió catalana de la primera obra pòstuma de Hemingway
Quan Mary Hemingway, la quarta dona del gran autor, va morir l’any 1986, els milionaris drets van passar a Patrick Hemingway, el primer fill de la seva segona esposa, Pauline Pfeiffer. El suculent patrimoni de Hemingway, va passar de llarg davant la porta del seu primogènit, Jack Hemingway, fill de la primera muller, Hadley Richardson, perquè els fills de la parella Pfeiffer-Hemingway sempre s’han presentat al món com els “autèntics” hereus i han deixat a l’ombra el seu germanastre.
La primera cosa que va fer Patrick, des de la seva capacitat de cap del clan Hemingway, va ser publicar la darrera novel·la inèdita, True at first light, el 1999. Després va tenir l’esplèndida idea de fundar The Hemingway Library, una sèrie d’edicions definitives de les grans obres de l’autor. De moment n’han sortit cinc volums, amb una càlida acollida per part de la crítica i el públic lector.
Ara arriba a les llibreries, a cura de Ferran Ràfols, la versió catalana, molt treballada, del primer volum de la sèrie: París era una festa, la primera obra pòstuma de Hemingway donada a conèixer el 1964, tres anys després del seu suïcidi. L’única traducció disponible continuava sent la de Gabriel Ferrater al castellà, de fa més de mig segle.
A la coberta de la nova edició americana de l’original hi ha un segell daurat en relleu que diu que es tracta de “l’edició restaurada”. Segons els curadors de l’edició, Patrick Hemingway i el seu nebot Séan, estem al davant de l’autèntic text definitiu del llibre. És a dir, el text de la primera edició del 1964, establert per A.E. Hotchner, amb el consentiment de Mary Hemingway, no representa la darrera voluntat de l’autor.
No cal dir que la polèmica va estar servida. Hotchner va acusar els nois Hemingway de manipular el text i viceversa. Hotchner va publicar un article incendiari, “No toqueu Hemingway” a The New York Times quan va aparèixer la nova edició el 2009, i posteriorment ha escrit un memorial sobre Hemingway i el rerefons del llibre sobre París, Hemingway in Love. His Own Story (2015).
El fons de la polèmica no té res a veure amb el text, sinó que respon a visions enfrontades sobre el sentit del llibre. Hotchner veu el llibre com una defensa de la primera dona, Hadley Richardson, mentre que Patrick i Séan el veuen com un atac a la seva mare i àvia, Pauline Pfeiffer. No cal dir que Hotchner té raó i que els hereus han manipulat el text per suavitzar l’atac a Pauline. Això sí, la nova edició conté molts materials inèdits. La solució és òbvia. No tireu la versió imperfecta de Ferrater! L’haurem de continuar llegint i complementant-la amb la lectura de la primera versió al català de Ferran Ràfols. Una pena, però l’obra s’ho val. Paraula!