Drets humans, mesura de totes les coses
Els drets humans han de ser la mesura de totes les coses en democràcia. No només com a protecció, en què l’individu i els pobles són objecte passiu, sinó com a garantia per a l’acció dels subjectes, siguin persones o col·lectius, nacionals o no. Com a garantia de progrés. Qui té el nivell més gran de poder polític es pot defensar (atacant) de qui posa en risc el manteniment dels mecanismes d’aquest poder a curt termini o bé pot renegociar el repartiment o els límits d’aquest poder en funció d’allò que es pot considerar just i d’interès general per a cadascuna de les parts en conflicte, pensant a mitjà i llarg termini, ja que l’evolució i l’extensió de drets un cop consolidats els precedents no s’ha d’aturar.
L’ús de la repressió i de tots els mitjans que considerin necessaris els poders estatals per evitar un canvi de statu quo no ha de ser de franc en l’Europa del segle XXI. No hauria de ser-ho al món. Quan la garantia de manteniment de l’estat de les coses per a qui té més poder (i l’amenaça per a qui exigeix canvis d’aprofundiment democràtic i l’exercici de drets fonamentals) és la regressió de drets individuals i col·lectius, s’haurien de posar en marxa tots els mecanismes per garantir drets fonamentals. Malgrat els jocs de poder en una Europa dels estats, en un món d’interessos creats. Perquè el futur està en el respecte absolutament escrupolós als drets fonamentals i en l’aprofundiment d’unes relacions justes i equitatives entre els individus i entre els pobles. Estic parlant de l’exercici del dret d’autodeterminació, del referèndum i de la repressió política a Catalunya, és clar, però no només d’això.
D’aquí poc començarà el judici a dotze presos polítics perquè van posar els drets fonamentals per davant d’un manteniment de l’statu quo d’un estat que es vol mantenir unit i immutable per la via de la repressió, de l’escarment i de la regressió d’allò assolit des de l’anomenada Transició. No parlo de Turquia. Dues dones i deu homes acusaran l’Estat de la vulneració dels seus drets i dels del col·lectiu que va exercir el dret a vot en el referèndum. Hem d’aconseguir que aquest moment sigui una nova palanca de canvi a Espanya i a Europa.
