El coc del segle XV
Adaptat al català modern, ‘El llibre del coc’ acosta el lector a un receptari sense fronteres
Escrit pel mestre Robert, que era el cuiner del rei Ferran de Nàpols, El Llibre del coc és complex, singular i molt important perquè “se situa dins la tradició dels receptaris medievals catalans i la modifica de manera conscient, donant cabuda a noves influències, tècniques i gustos”, assenyala el professor de la UB Joan Santanach. El llibre, aparegut el 1520, ens mostra el que menjava la cort reial i la noblesa en la frontissa del Renaixement a través de 215 receptes. Introdueix un 25% de plats que no havien estat documentats (alguns d’origen francès i italians i n’especifica la provinença) i és el primer receptari que ens ha arribat imprès. Se’n van fer set edicions en català (Ferran de Nàpols era fill bastard d’Alfons el Magnànim) d’un text que és un bon testimoni de la penetració de la literatura gastronòmica catalana. També n’hi va haver d’altres en castellà, la qual cosa prova que era tot un èxit entre les classes altes.
I per què en parlem? Doncs perquè la Universitat de Barcelona, La Caixa, el restaurant 7 Portes i l’Editorial Barcino han presentat una edició revisada del receptari (és el quart volum de la col·lecció històrica que editen, que es va iniciar amb el Llibre de Sent Soví) adaptada al català modern i amb uns estudis introductoris molt interessants.
Per exemple, el professor Antoni Riera (IEC, UB) ens parla de la magnificència dels banquets de les corts reials de l’època, que buscaven impressionar els nobles en el procés de consolidació de les monarquies autoritàries. Començaven al migdia i acabaven a la mitjanit, combinaven l’acurada presentació dels plats (aus amb plomes) i de les taules amb espectacles teatrals i preparacions realitzades amb ingredients cars i selectes. Faisans, capons, rostits, arròs i fideus (llegat dels àrabs, encara exòtic), confits, fruita, entremesos i fins i tot escultures comestibles.
En el dinar de presentació del llibre, no van faltar alguns plats extrets del receptari, cuinats sota la assessoria del mestre Josep Lladonosa, com una pularda rostida amb brou d’ametlles, codony i la seva picada i un brou d’ocell aromatitzat amb herbes i espècies. Els pròxims receptaris que s’editaran formaran part de la cuina conventual.
