Opinió

Tensió al Caixmir

Aquesta regió enclavada a l’Himàlaia torna a viure moments violents

Dues potències nuclears enemistades i preparades per actuar. La tensió entre l’Índia i el Pakistan a la zona del Caixmir ha rebrotat en les darreres setmanes. L’atac del grup islamista Jaish-eMohammad (‘l’exèrcit de Mahoma’) que va provocar la mort de gairebé una cinquantena de policies indis ha provocat una escalada de violència a la regió, on viuen uns 13 milions de persones. Nova Delhi acusa Islamabad de donar suport a aquests grups insurgents i ha anunciat que farà tot el possible per tal d’aïllar el Pakistan. El conflicte del Caixmir és latent i es remunta al 1947, quan els dos països es van independitzar de la metròpoli, el Regne Unit. Des de llavors, la zona del Caixmir ha estat objecte constant de pugnes entre les dues potències: les més destacades el 1965 i el 1999. La zona administrada per l’Índia és la que viu més tensions: el 60% de la població és musulmana en un país majoritàriament hindú. Amb una alta taxa d’atur i un descontentament endèmic amb les forces de seguretat, aquesta regió de l’Himàlaia és coneguda per ser una de les fronteres més delicades del món. Els episodis gairebé histriònics es compten per dotzenes, com és el cas d’una anciana hindú que va travessar la frontera cap a la zona pakistanesa. Els soldats indis van considerar que s’havien de construir uns búnquers per tal de millorar la vigilància, i aquest gest va ser interpretat com una maniobra hostil per part dels uniformats pakistanesos. El resultat van ser mesos d’enfrontaments. Els nacionalismes exacerbats en ambdós països són evidents quan a Nova Delhi activistes del partit Akali Dal celebren els atacs aeris del seu país al Pakistan. Dies abans s’havien viscut les mateixes escenes amb els pakistanesos com a protagonistes. També quan es juga un partit de criquet o quan es crida al boicot sobre qualsevol producte. El cinema també va estar al seu moment en el punt de mira: la negativa d’una associació de productors a donar feina a treballadors pakistanesos va provocar que en moltes ciutats dels país es rebutgessin els films que venien de l’Índia. L’any passat van morir en aquesta regió més de 500 persones, entre civils i membres de les forces de seguretat. Aquesta és la xifra més alta dels darrers anys, i és que les relacions entre els dos països s’han anat deteriorant i queda lluny el 2003, quan es va acordar un alto el foc. De moment, des d’Islamabad –ara ben escudat per l’Aràbia Saudita des de la condemna índia al cas del periodista Jamal Khashoggi– es nega qualsevol vinculació amb els grups insurgents mentre que el govern de Nova Delhi, amb unes eleccions convocades per al mes de maig, promet més contundència davant dels atacs de l’etern rival. Una recepta ben coneguda per guanyar comicis, però extremadament perillosa quan hi ha un arsenal d’armes nuclears al darrere.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor