Esperada llibertat

Com que soc periodista esportiu i no jurista em costa entendre tot el que ha passat amb Sandro Rosell i el seu soci i amic Joan Besolí. No hi entenc, de lleis, però com moltíssima gent, entre la qual també hi ha experts en matèria jurídica, no puc entendre com algú pot estar 644 dies en presó preventiva, com algú es pot passar tant temps privat de llibertat per un suposat delicte econòmic i sense judici. 644 dies sent considerat culpable i sense tenir present el dret de presumpció d’innocència. No entenc, tampoc com, en aquests 644 dies, els jutges han pogut denegar la llibertat condicional de Rosell i Besolí fins a disset vegades, i no han volgut admetre ni la retirada del passaport, ni la col·locació de polseres electròniques que evitessin el risc de fuga, ni una fiança de 35 milions d’euros, tot el patrimoni que l’expresident del Barça té embargat. No entenc que després de tantes negatives i de només dos dies de judici, la jutgessa Concepción Espejel hagi admès una nova demanda presentada pels advocats dels acusats, Pau Molins i Andrés Maluenda, i hagi deixat en llibertat sense fiança tant Rosell com Besolí, amb l’argument que ara ho podia fer perquè ja havien declarat tots dos i deixant anar que totes les decisions anteriors havien estat preses per assegurar la presència dels dos acusats al judici que es va començar a celebrar dilluns passat. No deu ser que després de la primera tanda de sessions del judici a l’Audiencia Nacional (n’hi haurà dues més durant el mes de març) s’està desmuntant a poc a poc l’acusació que va instruir Carmen Lamela?

Rosell i Besolí estan acusats d’haver blanquejat diners, uns 20 milions d’euros, procedents de suposades comissions il·legals per la venda de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i d’un contracte amb la multinacional Nike. A Rosell, també se l’acusa de ser el cap d’una organització criminal creada per blanquejar aquests diners aconseguits amb la participació de qui va ser president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), Ricardo Teixeira.

L’expresident del Barça nega totes les acusacions i sempre ha dit que no va cobrar comissions, ni legals ni il·legals. Així que en cap cas va poder blanquejar diners. Explica, a qui el vol escoltar i ho ha fet també en la seva declaració a l’Audiencia Nacional, que els diners que va guanyar eren els seus honoraris per haver fet d’intermediari, amb les seves empreses, en les negociacions d’aquests contractes de la CBF, uns contractes que van fer guanyar diners a la part compradora i a la part venedora. Ell i la seva defensa asseguren que no hi ha cap cosa estranya i que fins i tot en el cas que n’hi hagués alguna es podria considerar corrupció entre particulars, acció que no està perseguida al Brasil i que tampoc era delicte a Espanya quan es van produir els fets. A més, sempre han argumentat que la CBF en cap cas s’ha sentit perjudicada i que mai ha presentat cap denúncia.

Sembla que les declaracions dels acusats, les proves presentades per la defensa en el judici i els dubtosos testimonis d’alguns membres de la Guàrdia Civil que van col·laborar en la instrucció del cas estan desmuntant l’acusació i la demanda del fiscal d’onze anys de presó i 59 milions d’euros de multa per a Rosell i de deu anys per a Besolí. Caldrà esperar a les noves sessions i a una futura sentència, però com a mínim els dos acusats podran esperar en llibertat i no en la injusta presó preventiva en què es trobaven fins dimecres. Rosell es dedicarà a recuperar tot el temps perdut amb la seva família, sobretot amb els seus pares, però també a pensar i mirar d’esbrinar qui pot estar al darrere de tot, perquè creu que hi ha algú. Va dir durant la seva declaració que està segur que no li hauria passat res si no hagués estat president del Barça. Hi ha qui assegura que no li perdonen que aprovés, com a president, la samarreta amb la senyera, que deixés passar la Via Catalana pel Camp Nou i que cedís l’estadi per al Concert per la Llibertat. Rosell està content d’haver aconseguit la llibertat provisional, però continua emprenyat per tot el que ha hagut de passar. Intentarà esbrinar-ho. En té alguna sospita.