Opinió

El camí des des de les cascades de Seneca

El juliol del 1848, al poble de Seneca Falls, a l’estat de Nova York, es van reunir unes setanta dones rellevants de la societat americana i uns trenta homes per analitzar els drets socials, civils i religiosos de les dones. A la convenció, promoguda per Elisabeth C. Stanton i Lucretia Mott, esposes de líders abolicionistes, s’hi van discutir les desigualtats de les dones en l’àmbit públic i en el privat i s’hi va aprovar una declaració en què demanaven la possibilitat de poder cursar estudis superiors, tenir béns propis, poder obtenir la custòdia dels fills en cas de divorci, així com el fet de poder votar, poder-se presentar a les eleccions per ocupar càrrecs públics i poder-se afiliar a organitzacions polítiques. Si esmento aquesta declaració és perquè, històricament, es considera el text fundacional del feminisme com a moviment social.

El paper d’aquestes pioneres, i d’altres que van continuar la seva lluita tant als EUA (Susan B. Anthony, Lucy Stone, Alice Paul...) com a Anglaterra (Emmeline Pankhurst, Emily Wilding Davison…), no va ser ni fàcil ni naïf. Les protestes d’aquestes sufragistes van ser molt enèrgiques: des d’encadenar-se en llocs públics, fins a empresonaments, vagues de fam o jugar-se la vida llançant-se als peus del cavall de rei durant una cursa. També van saber entendre les possibilitats mediàtiques de la seva reivindicació en el moment en què la fotografia es començava a incorporar als diaris.

I tot i això, avui dia una àmplia majoria de la societat encara no sap qui van ser Susan B. Anthony, Emmeline Pankhurst i Harriet Tubman –sí, també hi ha hagut un feminisme afroamericà!– i, en canvi, tothom coneix vida i miracles de Mandela, Gandhi i Luther King, els líders civils que es van inspirar, en part, en la lluita d’aquestes dones. Podria acabar amb una cita del filòsof nord-americà H.D. Thoreau, l’autor de Walden i el fundador del concepte de desobediència civil –per què deu ser que sempre em venen al cap frases cèlebres pronunciades per homes?–, però prefereixo donar veu a una icona del moviment feminista com va ser l’escriptora anglesa Virginia Woolf que va dir allò de: “Durant la major part de la història anònim és una dona.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor