‘Be water, my friend!’
Rius de Llibertat és una plataforma que aplega 49 pobles, entre el Ter i el Fluvià, per explicar el procés als turistes
El dret d’associació és la potestat que tenim per unir-nos a altres persones de manera pacífica i organitzada per mirar d’aconseguir determinats objectius, respectant la llei i els drets de les altres persones. La normativa que regula aquesta activitat és del 22 de març del 2002. I emparant-se en aquesta llei, que es va aprovar coincidint amb el Dia Internacional de l’Aigua, es van escriure els estatuts de Rius de Llibertat, ara farà sis anys, una plataforma que aplega 49 pobles, entre els rius Ter i Fluvià, i que ha tingut com a objectiu explicar el procés cap a la independència a turistes que visiten el nostre país.
Des de temps llunyans, els pobles s’assentaven a les vores dels rius perquè al costat de l’aigua era més fàcil desenvolupar qualsevol activitat per créixer i esdevenir una potència, un imperi. Així ho explica la història dels nuclis poblats que regaven les aigües dels rius Tigris i Nil, o de l’Amazones. A casa nostra no ha estat una excepció, i a la ribera del Ter, del Fluvià, del Segre, del Llobregat o de l’Ebre s’han expandit ciutats que sense la presència de l’aigua no haurien crescut. Que el riu dona vida perquè l’aigua és vida ho saben prou bé en aquests territoris. Per això no és estrany que per explicar als visitants que Catalunya és i pot ser encara més rica i plena, si és independent, es creés aquesta plataforma amb aquesta voluntat. Una voluntat que ha anat fluint perquè ja ha quedat clar des del principi que calia internacionalitzar el procés de sobirania, que donar-lo a conèixer a tot el món era cabdal, providencial, perquè triomfés. No n’hi ha prou amb fer soroll aquí, n’hem de fer més perquè les caixes de ressonància retrunyin més enllà de les nostres fronteres. Precisament, sobre la voluntat, l’altre dia em van explicar una apreciació molt interessant. Em deien que la voluntat s’ha d’entrenar que, com si fos un múscul, s’ha de tenir la constància, la perseverança però també la il·lusió, el desig que allò que volem sigui una realitat. La voluntat de treballar per a la independència ja ens fa una mica més independents. Ara, també hem de ser conscients que de la mateixa manera que la nostra voluntat treballa en una direcció n’hi ha d’altres que la seva voluntat és just la contrària de la nostra i que el seu èxit és el nostre fracàs. Perquè la nostra terra pugui tornar a ser fèrtil, com deia el malaguanyat Bruce Lee, be water my friend!
