Opinió

L’esperit zapatista

No estem lluny de l’afany que va moure Zapata. El que ens fa diferents és la forma. No cal alçar-se en armes

Al llarg de la història, d’exemples de lluita per aconseguir la llibertat individual o col·lectiva n’hi ha hagut molts. Aquests dies, però, es commemora el centenari d’un home que va ser considerat un heroi al seu país perquè va promoure una revolució destinada a canviar el sistema econòmic que gairebé esclavitzava la majoria de ciutadans. El seu nom és un referent en la lluita per les desigualtats, un revolucionari que va fer bona la proclama “la terra és per a qui la treballa”. Ara fa cent anys va ser assassinat el mexicà Emiliano Zapata. Ja sé que em poden dir que les circumstàncies són molt diferents, perquè Zapata es va alçar en armes contra el que es coneixia com el porfiriato, o el que és el mateix, el període que va del 1888 al 1910, en què Mèxic va estar sota el control militar de Porfirio Díaz. Aquests anys de gran creixement econòmic es van aconseguir gràcies a la sobreexplotació de camperols i obrers, situació que es va voler capgirar amb Zapata al capdavant. I aquí vaig. No estem tan lluny de la voluntat i l’afany per dignificar la república que movia Zapata. En essència, la reivindicació és la mateixa. El que ens fa diferents és la forma. No cal alçar-se en armes. No cal la violència. La desobediència pacifica és segurament una via més lenta i menys expeditiva, però si es manté amb fermesa i convicció a la llarga s’imposa. Soc més partidari de creure en la força i el poder de les paraules, dels gestos que comporten unes accions, que no en el poder de la força. “Si no hi ha justícia per al poble que no hi hagi pau per al govern.” Aquesta reflexió de Zapata, com moltes d’altres, es pot no només entendre sinó també assumir i actuar en conseqüència. Quan hi ha la sensació real que sobre la teva llibertat i dignitat altres pretenen créixer esgrimint la llei i el dret, corromputs i plegats als seus interessos, és quan s’ha de trobar la força necessària per denunciar-ho i combatre-ho. Sí que és cert que la falta d’un lideratge fort, com passa ara a Catalunya, pot afeblir la consecució de l’objectiu, que és poder implementar una república bastida a partir dels ideals de llibertat i justícia social. També és cert, però, que hauríem de ser partidaris dels principis i no dels homes. El que s’ha de perseguir són aquests valors i no limitar-nos a seguir figures o autoritats que validin aquests fonaments sense deixar d’invocar l’esperit zapatista.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)