Eleccions espanyoles
Sense voler-ne fer un balanç exhaustiu, un breu resum de tot plegat podria ser que molts votants han triat el mal menor per allò tan mastegat del Pere i el llop. Si el llop amb cara de fera ferotge (representat pel PP d’Aznar i la guàrdia pretoriana de la FAES, la tropa de salutació a la romana de Vox i els transformistes de Ciutadans) udolava dia i nit contra tot allò que és la nostra raó de ser, estava més que cantat que el Partit Socialista (?) Obrer (?) Espanyol i molt espanyol guanyaria el capítol com una opció descafeïnada de l’amenaçador invent del 155. I els resultats demostren que ho ha aconseguit sense gairebé baixar de l’autocar. Els seus missatges per a Catalunya han estat si fa no fa els mateixos, però, això sí, sota la capa protectora d’una bona pell de corder i el crit propi del bestiar de llana i del cabrum que, si més no, és més tranquil·litzador. O no és Pedro Sánchez del mateix partit que González, Guerra, el noi de la Pobla i la seva senyora, Cristina Narbona, que és, per acabar-ho d’adobar, la presidenta del PSOE?
“España es una y no cincuenta y una”, deien el llop i el corder amb la mateixa ñ uniformitzadora; però ai las!, l’autoengany és una força que ens empeny i ens reconforta, com un bàlsam d’àrnica, i el PSOE de pana encara viu entaforat en el record nostàlgic de la bona gent que pensa que el món és de color rosa. Tot i que ara a Espanya tothom es gira de cul, dient i apostrofant que no hi pactes possibles entre el PSOE i Ciutadans, quan arribi l’hora assenyalada pels que realment tallen el bacallà, és a dir, el poder econòmic, si cal, renegaran tres vegades com Sant Pere, esgrimint els mateixos arguments mastegats de sempre de les raons d’estat i el bé comú.
Mentrestant a casa nostra, a la pobra dissortada pàtria nostra, Esquerra, la gran guanyadora, ha optat pel pragmatisme convergent amb un objectiu evident: convertir-se en la força hegemònica. El problema és que pragmatisme i independència no lliguen gens ni mica en una Espanya que empresona els defensors de les llibertats i la democràcia. De tot plegat, en seguirem parlant...
