Els dos grans reptes dels sindicats
Un 4 de maig, però del 1886, va tenir lloc a Chicago la revolta de Haymarket. Més de 20.000 persones clamant pels drets dels treballadors i la jornada de vuit hores, i la policia reprimint, amb violència, els manifestants. Les protestes havien començat l’1, però aquell dia una bomba va matar un dels policies i es va desencadenar una autèntica carnisseria que va posar fi a la vida de molts treballadors i dirigents sindicals, entre d’altres els “màrtirs de Chicago”, uns anarquistes acusats d’haver perpetrat l’assassinat de l’agent i conduïts a la forca. De fet, si bona part del món ha fixat l’1-M com el Dia Internacional dels Treballadors és per rememorar aquell episodi, considerat l’origen del moviment obrer modern. És clar que, com passa sovint, les demandes dels treballadors de Chicago no es van aconseguir fins al cap d’unes dècades.
Fa temps que som conscients que els drets no es concedeixen sense haver-los de lluitar i que les conquestes dels nostres predecessors no són immutables, sinó que cada generació ha de batallar per garantir-les. I en aquest escenari els sindicats haurien de tornar a tenir el paper clau que, en una altra època, havien tingut. Però és que, a més, tenen davant seu un segon repte tant o més gegantí: contribuir a preparar, laboralment i psicològicament, els treballadors per als grans canvis que viurà el nostre país en les properes dècades.
No cal haver llegit Yuval Noah Harari per adonar-se que, més aviat que tard, alguns dels sectors que més es mobilitzen i que més vagues convoquen (des dels treballadors del metro fins als taxistes, passant pels operaris d’empreses de l’automòbil) seran els més afectats per la transició d’una economia industrial a una de postindustrial, i d’una economia de combustió a una de renovable. Davant d’això, els sindicats poden optar, com fins ara, per la via d’oposar-se sistemàticament als canvis i reclamar a les institucions que facin el mateix –una via ben legítima, d’altra banda–, o començar a treballar colze a colze amb les administracions per estar preparats per al dia que el metro estigui automatitzat, els taxis no incorporin conductor i els cotxes elèctrics no necessitin reparacions.
