Opinió

LA FÀBRICA DE SABATES

La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina podria fer apujar el preu del calçat

Guerra comercial entre la Xina i els Estats Units. Des de fa mesos, els dos gegants econòmics mantenen una pugna, i una de les armes utilitzades per Donald Trump ha estat apujar els aranzels dels productes que s’importen des de la Xina. Un dels resultats? Les sabates, vambes, espardenyes, xancletes, botes d’anar a caçar... que compren els nord-americans es podrien encarir notablement.

És per aquest motiu que marques tan conegudes com Adidas, Puma, Clarks, Converse i Doc Martens ja han alertat el magnat nord-americà i li demanen que retiri la mesura. “Afegir un augment d’impostos del 25% a aquests aranzels significaria que algunes famílies nord-americanes treballadores podrien pagar gairebé el 100% dels aranzels sobre les seves sabates”, asseguren les marques en una carta dirigida a Trump.

L’Associació de Distribuïdors i Minoristes de Calçat dels Estats Units (FDRA, per les seves sigles en anglès) ha exposat diversos exemples pràctics: “Si hem de comprar unes vambes de bàsquet a la nostra filla adolescent, el preu pujaria fins a 179 dòlars, en comparació amb els 139 que costen ara. Unes sabates més senzilles pujarien de 10 als 15 dòlars.” S’ha calculat que la mitjana de l’augment d’aquest producte seria d’un 37,5%. És més, el 72% del calçat, el 84% dels accessoris i el 41% de tota la roba venuda als Estats Units prové del gegant asiàtic. Segons els analistes, l’objectiu de Trump és que cada vegada més els nord-americans comprin productes fets als Estats Units. Amb les sabates, però, sembla complicat. Les darreres dades indiquen que el 70% del calçat que es compra als Estats Units prové de la Xina, i un 16% més, d’Indonèsia.

Després d’unes dècades en què els Estats Units i la Xina havien mantingut unes relacions estables pel que fa al comerç, aquesta nova escalada de gestos i declaracions per part del magnat pot perjudicar directament les empreses nord-americanes. Segurament, el pla de Trump té un objectiu a llarg termini: aconseguir més producció nacional i posar fi a la gran dependència de productes xinesos que inunden tots els centres comercials d’est a oest. Tot i això, sembla complicat d’aconseguir, i més, si no es té un pla i s’actua a cop de tuit. “No quedarà ningú a la Xina amb qui fer negocis. Molt malament per a la Xina, molt bo per als Estats Units!”, assegurava fa pocs dies el president nord-americà a través de les xarxes socials.

De fet, només un 1,04% de les sabates són fabricades en territori nord-americà. Unes xifres que en aquests moments semblen difícils de revertir i un encariment que tot indica que, a la pràctica, haurà de pagar el treballador mitjà si aquesta guerra comercial continua.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor