Les àvies desobedients

Entro en una de les biblioteques del meu barri amb la idea de trobar-hi l’assaig sobre desobediència civil que l’escriptor i filòsof americà Henry David Thoreau va escriure a mitjan segle XIX i que ha estat el llibre de capçalera de la majoria de moviments no violents del segle XX: des de les sufragistes fins als insubmisos, passant per Gandhi i Martin Luther King. Thoreau no només va teoritzar sobre els principis bàsics de la desobediència, sinó que la va exercitar en primera persona quan el 1846 es va negar a pagar els impostos perquè no volia col·laborar amb un estat que mantenia l’esclavitud i que emprenia guerres, al seu parer, injustificades.

Aquest canònic llibre de desobediència el va escriure just quan va tornar de la seva experiència de dos anys, dos mesos i dos dies vivint en una cabanya enmig del bosc, construïda per ell mateix, a prop del llac Walden, a l’estat de Massachussets. Thoreau pretenia amb aquesta experiència demostrar, entre altres coses, que la vida enmig de la natura és la vida veritable.

La meva sorpresa ha estat el comentari de la bibliotecària en dir-me que el manual sobre desobediència de Thoreau estava en préstec i que hi havia llista d’espera! “Últimament, aquest tipus de llibres són molt sol·licitats, i no només pels joves, eh? La gent gran també. Justament aquest matí ha vingut una àvia amb la seva neta i s’ha endut Walden i la vida als boscos.”

Penso que potser l’àvia desobedient en qüestió deu haver vist els vídeos que Marchena no havia permès visionar fins a aquesta setmana sobre la repressió policial de l’1-O i s’ha adonat que no hi haurà més opció que tornar a desobeir. Potser l’àvia en qüestió pensa que, si amb l’organització espontània i improvisada de l’1-O es va aconseguir el que es va aconseguir, què no s’obtindria amb una estratègia unitària i ben planificada.

Quins temps més efervescents aquests en què fins i tot les nostres àvies s’instrueixen en l’art de la desobediència!