Opinió

Rivonia

Ara fa cinquanta-cinc anys, s’acabava un altre judici, el del procés de Rivonia contra Nelson Mandela i el CNA

Que la història es repeteix ho veiem cada dia. N’hem tingut un altre exemple. S’ha acabat el judici del procés. Ara fa cinquanta-cinc anys, s’acabava també un altre judici, el del procés de Rivonia. Rivonia és el nom d’una zona residencial de Johannesburg, on hi havia la granja on van ser detinguts Nelson Mandela i un grup de dirigents del Congrés Nacional Africà (CNA) el juliol del 1963. Un any més tard, el 12 de juny del 1964, eren condemnats a cadena perpètua per haver, literalment, “sabotejat” el sistema de segregació racial a Sud-àfrica. Se’ls acusava de voler desmantellar l’apartheid, un sistema hereu del colonialisme que va durar quaranta-dos anys i que classificava els ciutadans en grups racials. Els negres van ser desproveïts de l’estatus de ciutadania. El govern va segregar l’educació la sanitat i altres serveis públics, i va reservar per als blancs els de major qualitat i per als negres els pitjors. Mandela i els seus estaven en contra d’aquest sistema brutal i repressiu que eixamplava les diferències entre persones que tenien les mateixes aspiracions, somnis i il·lusions, però senzillament un color de pell diferent. Lluitaven per la igualtat, la llibertat i la justícia social d’un poble. Mandela sempre ho havia tingut molt clar, que tot i estar empresonat i tenir els aparells d’un estat repressor en contra, trigaria més o menys anys, però apel·lant al cor de l’adversari, se’n sortiria. I no va parar fins que es va asseure al voltant d’una mateixa taula amb el llavors president del país, Frederik de Klerk. Era el 1990, i després de diverses, llargues i complicades negociacions –que van suposar no només la sortida de presó de Mandela, sinó la legalització de diversos partits polítics–, es va posar punt final a l’apartheid. L’any 1994, amb la convocatòria d’eleccions i la posterior victòria de Mandela i el CNA, els somnis de Madiba es van fer realitat. Penso que per molt que la sentència que dicti el Suprem sigui condemnatòria, és clar que tard o d’hora aquesta qüestió, la que enfronta Catalunya i Espanya des de fa temps i que té a veure amb les desigualtats, les llibertats i la justícia social, es resoldrà parlant, negociant i votant. Com va passar amb el procés de Rivonia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)