Opinió

A fons

PRESIDENT, POSI LES URNES

Han entregat a Madrid la iniciativa política aconseguida l’1-O i ara malden per abstenir-se amb Pedro Sánchez
Uns i altres han estat deslleials amb les urnes i no poden demostrar que els seus votants el 21-D els autoritzessin a repartir-se alcaldies i cadires amb els repressors

Només han passat dinou mesos, però la distància entre el vocabulari que descrivia l’escenari polític del 21 de desembre del 2017 i el del juliol del 2019 permet radiografiar dos moments polítics antagònics, malgrat que institucionalment no ha canviat absolutament res. El govern continua regentat per JuntsxCat i ERC, i el Parlament continua tenint majoria absoluta independentista. I socialment, tampoc no ha canviat res, perquè els ciutadans no han pas tornat a votar per revertir o ratificar la decisió que van prendre a les urnes de materialitzar el resultat del referèndum i restablir el govern legítim del 27-O.

Tot i així, sense el consentiment dels dos milions de ciutadans que els van fer confiança, els partits independentistes han imposat unilateralment un canvi de cicle polític que retorna el país a la dinàmica post-Transició de renúncies nacionals per encaixar en l’Espanya constitucional. Del “govern legítim”, la “restitució”, el “mandat de l’1-O” i l’“implementar la república”, s’ha passat a les “dinàmiques locals”, la “sociovergència”, el “pragmatisme autonomista”, el “pacte de claredat” i el “tripartit d’esquerres”. ERC i JuntsxCat –i la CUP no n’està exempta– han tornat a abocar el país a la Catalunya autonòmica regalant espais de poder a qui els vol aniquilar i arrabassant-se mútuament alcaldies amb l’ajuda d’un dels botxins del 155.

Ras i curt, han entregat a Madrid la iniciativa política aconseguida l’1-O i ara malden per poder abstenir-se de forma altruista en la investidura de Pedro Sánchez. Perquè no sigui dit que l’independentisme no contribueix a la governabilitat d’Espanya i perquè no se’ls pugui acusar de facilitar l’arribada de la dreta al poder. Com si el PSOE fos l’esquerra democràtica que traurà Espanya de la profunda crisi democràtica que viu. Com si el PSOE no fos responsable del judici a la democràcia que pateixen els representants polítics de la majoria social del país, esperant sentència entre barrots o a l’exili.

Ara ja ningú no fa esforços per dissimular la lluita per l’hegemonia electoral de l’espai sobiranista per sobre de qualsevol altre objectiu de país. Ningú no parla de governs legítims ni de mandats de l’1-O. Simplement, els aparells dels partits compten els dies que falten perquè el govern de Quim Torra salti pels aires i es puguin tornar a enfrontar en una guerra autonomista per determinar qui té l’hegemonia de l’espai del peix al cove catalanista. Els importa tan poc la primera institució del país que es passen el dia llançant exabruptes a través de la premsa per demostrar que l’altre ha pactat més i més fort amb el PSC, però no surten en bloc a defensar el president Torra, a qui la fiscalia pretén inhabilitar i multar per haver permès l’exhibició d’una pancarta a favor dels seus presos polítics i exiliats. O sigui, que mentre Quim Torra posa la cara pels represaliats, els representants dels represaliats s’enfronten per una diputació en la qual ni tan sols creuen.

Uns i altres han tocat fons pactant amb el 155 i apunyalant el company de viatge per aconseguir algunes cadires més. El ressentiment, però, ve de lluny. El govern sorgit del 21-D és impostat des del primer moment, i ja va quedar escapçat de manera irreparable el dia en què el Parlament va aturar la votació de la investidura de Carles Puigdemont per la por d’ERC a les conseqüències legals vingudes de Madrid. JuntsxCat mai no ha perdonat als republicans aquell 10 de gener, i ERC mai no s’ha sentit còmoda amb l’espai postconvergent, al qual l’aliat preferent d’ERC etiqueta com a dreta corrupta.

Uns i altres han estat deslleials amb les urnes. Avui dia no poden demostrar que els seus votants el 21-D els autoritzessin a repartir-se alcaldies i cadires amb els repressors. Arribats a aquest punt de degradació, calen unes noves eleccions a Catalunya perquè els partits independentistes exposin a la societat la seva estratègia i la seva tàctica, la real, i que siguin els electors els que decideixin si mereixen o no la seva confiança. No consultar un canvi d’estratègia tan evident és un frau a la societat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)