Animalistes de cap de setmana
Diumenge passat, un grup de 160 animalistes van entrar per la força i sense cap mesura sociosanitària en una granja lletera de Sant Antoni de Vilamajor. Els adolescents anaven abillats amb una granota de polipropilè blanca, una samarreta de cotó negra amb l’eslògan Meat de victims i telèfons d’ultimíssima generació. Tenien un aspecte més aviat pijo, però això és una observació absolutament tangencial.
Enrolats en l’àrdua tasca de denunciar el maltractament animal, van fer coses com estressar les vaques lleteres, tocar vedells de pocs dies i donar-los aigua. Tant se val que no sabessin que els vedells de pocs dies no beuen aigua sinó llet, perquè entre crits de provocació i escarni al ramader que veia envaïda la seva granja, el desconeixement i la ignorància fa més agosarades les rúbriques a les xarxes socials.
El grup està vinculat a l’organització Action For Liberation que promou els drets dels animals i –segons la seva declaració a la pàgina de Facebook– treballen per a la creació de canvis en el sistema i la societat per educar el públic, investigar escorxadors, explotacions agrícoles i per denunciar l’abús i protestar per la violència normalitzada contra els animals. Però aquestes performances tenen més d’exhibicionisme i autoafirmació que de denúncia real. A Catalunya, el sector agrari dona feina a més de 113.000 persones, el 3% de la població ocupada, i la seva aportació al PIB és inferior a l’1%. Així i tot, en un país com el nostre, els conreus ocupen el 30% del territori, encara per sota dels boscos, que n’ocupen un 38%. Fa dies, l’incendi de la Ribera d’Ebre posava al descobert què passa quan a les comarques agràries no hi ha futur, no hi ha perspectives de creixement ni permanència, no hi ha polítiques estructurals perquè el territori sigui un valor. A tots aquests joves amb aquest aire de superioritat moral, els pregunto: quin model de país heu pensat? Quin futur projecteu quan sigueu grans per al conjunt de les comarques, especialment on el sector agrícola és preeminent? Mentre s’ho rumien, estaré amatent si aquest cap de setmana es planten al mercat de Galvany o al de la Boqueria, o a Mercabarna, per denunciar que només el 15% dels productes frescos que consumim són conreats a Catalunya i els milers de quilòmetres que fa un alvocat de Mèxic per arribar al nostre plat.
