La tomba dels drets humans
L’odissea del vaixell ‘Open Arms’ s’ha convertit en un símbol de la tragèdia que viu la Mediterrània
Fa anys que la mar Mediterrània s’ha convertit en l’escenari d’una de les pitjors tragèdies que ha viscut el continent europeu. Fa anys que les seves aigües han esdevingut la tomba de milers de persones que, en el seu intent de fugir de la persecució i la misèria, viuen una autèntica odissea marcada per l’explotació de les màfies i l’abandonament dels estats europeus. Fa anys que el Vell Continent, que havia esdevingut un mirall de les llibertats, ha oblidat el seu passat migratori i mira cap a un altre costat, atrapat per les polítiques xenòfobes d’alguns estats membres i absolutament incapaç de definir una estratègia conjunta o de respondre als principis més elementals. I fa anys, també, que la ciutadania assisteix a un drama que ens ha deixat imatges esfereïdores i que, malgrat tot, no acaba de sacsejar del tot la consciència de la ciutadania.
No hi ha any en què el drama es torni a expressar amb la mateixa cruesa i la mateixa impotència. Aquest estiu, el principal símbol és el vaixell Open Arms, en què hi ha 147 immigrants amuntegats a la coberta, en un espai de només 16 metres de llarg per 9,5 d’ample. La seva situació és dramàtica. Fa pocs dies, la cap de missió, Anabel Montes, va descriure el drama que es viu a bord: “Molts dels nàufrags presenten tots els símptomes de la violència que els immigrants pateixen a Líbia. Tortures, pallisses i, en el cas de les dones, molts casos de violència sexual.” Entre els immigrants, a més a més, hi ha quatre nens (dos dels quals nadons de 9 mesos) i tres embarassades. Només disposen de dues latrines i amb prou feines es poden rentar. A més a més, a les persones rescatades per l’Open Arms, cal afegir-hi les 356 a bord de l’Ocean Viking, a les quals cap estat ha volgut oferir un port segur.
El més preocupant d’aquesta crisi no és només l’actitud xenòfoba del govern italià, sinó el silenci o la passivitat dels altres. La Unió Europea no només ha estat incapaç d’establir un sistema de repartiment dels refugiats que eviti situacions com aquestes, sinó que va mirar cap a un altre costat quan el Parlament italià va aprovar un decret que vulnerava els tractats internacionals. Tampoc ha estat excessivament galdosa l’actitud que ha tingut el govern espanyol en funcions, que s’ha posat literalment “de perfil”, tal com ha denunciat l’ONG, malgrat que es tracta d’una associació catalana. Una autèntica vergonya que els fa directament responsables d’haver convertit el Mediterrani en la tomba dels drets humans.
