Opinió

Les ‘altres’ eines de país

L’ofensiva contra les empreses que fan costat a la repressió del procés d’autodeterminació de Catalunya ha accelerat el pas i sedueix molts ciutadans. No només pels arguments sobiranistes, sinó també pel desig de substituir els abusos de les grans companyies (que s’aboquen al creixement continu del benefici i al detriment progressiu de la qualitat i l’atenció al client) per empreses honestes i de proximitat. I ja que aquesta iniciativa ha instaurat el concepte estratègic “eines de país”, preguntem-nos si no l’hauríem d’aplicar també a qüestions tan importants com aquestes, però més castigades per la falta de consens i per la miopia política, com els pressupostos de la Generalitat. Si els partits que en negocien l’aprovació, en comptes de llançar-se pel cap xifres i estadístiques sobre les escoles i els hospitals públics, s’hi passegessin i veiessin en quin estat es troben i quines necessitats urgents tenen, potser aleshores posarien fi a aquesta comèdia pusil·lànime i trobarien punts d’acord per aprovar-los i, sobretot, per executar-los. Perquè també són eines de país.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)