Anem cap a la recessió?

Després de la cruenta crisi del 2008-2014, de la qual molts encara estan pagant les conseqüències empresarials i laborals perquè milers de persones es van quedar sense feina o van veure una reducció del seu salari, ara tornem a llegir, cada cop amb més insistència, paraules que ja teníem una mica oblidades com alentiment, debilitament, crisi i recessió. Amb la globalització no val a dir allò que la inestabilitat és lluny de casa. En economia, ara està tot a prop, encara que geogràficament uns fets determinats s’esdevinguin a molta distància. La pregunta és si la tensió per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, la manera com acabarà el Brexit al Regne Unit o la proximitat de la recessió a Alemanya repercutiran en Catalunya, quan aquí el producte interior brut (PIB) està al 2%, gairebé el doble del que tenen a la zona euro.

Bona part del creixement de Catalunya i de l’Estat espanyol es deu al comportament de les exportacions. Tenint en compte que més del 65% s’adrecen als països comunitaris, serà determinant veure si aquests van bé o es produeix desacceleració en les seves economies. De fet, el cas més preocupant és el d’Alemanya, on es va tancar el segon trimestre amb una caiguda del 0,1% del PIB. Si en el tercer trimestre també creix per sota de zero, la locomotora econòmica europea haurà arribat a la recessió tècnica i, de retruc, la zona euro. I és que França no va millor, ni tampoc Itàlia, i la repercussió encara podria ser més catastròfica per la marxa definitiva del Regne Unit d’Europa sense acord.

Davant d’aquest panorama, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va llançar fa pocs dies una bateria de mesures per intentar evitar la recessió a Europa i va animar Angela Merkel a fer més inversió per reactivar la producció industrial i l’economia en general del país més gran del Vell Continent. D’entrada, el BCE va aprovar destinar almenys 30.000 milions mensuals d’euros a estimular l’economia. Aquestes mesures es van prendre pocs dies després que el prestigiós Institut de l’Economia Mundial de Kiel hagués alertat que Alemanya entraria en recessió el 2019 i que la seva economia es deterioraria fins, com a mínim, el 2021.

Malgrat la decisió del BCE, el cert és que els bancs centrals estan preparats per intervenir, però els tipus d’interès ja són molt baixos i no tenen marge de reducció suficient per estimular el consum i la inversió. Per tant, els governs hauran de ser valents i fer passes en la línia de fer rodar l’economia i no tornar a caure en les temudes retallades, que l’única cosa que aconseguirien seria que el creixement s’alentís encara més.

A l’Estat espanyol i a Catalunya, fins ara, s’ha anat fent gràcies a les exportacions, però si Europa, el principal destí dels nostres productes, no consumeix prou, també s’aniran reduint. Els ingressos per turisme han tingut un lleu augment, però no han estat suficients per compensar la caiguda de les exportacions. La inversió estrangera a Espanya el primer semestre ha estat de 7.600 milions d’euros. En el mateix període del 2018, aquesta xifra es va elevar a 36.700 milions. En aquest sentit, fa pocs dies, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, explicava en una entrevista a L’Econòmic que la instal·lació portuària s’ha de preparar per als escenaris d’alentiment futurs perquè: “Els indicadors ens diuen que estem entrant en una fase clara de moderació econòmica global.”

La realitat és que la desacceleració de l’economia és un fet, tot i que Catalunya encara aguanta, amb un creixement del 2% del PIB en el segon trimestre gràcies al comportament del sector exterior. La part negativa és el deteriorament de la demanda interna –que inclou la despesa familiar–, però també del govern i, sobretot, la inversió. I ara seria el moment de preguntar-se per què un empresari no s’anima a fer un projecte inversor de noves fàbriques o a ampliar les existents. De ben segur que el fet que a l’Estat espanyol hi haurà hagut quatre eleccions a la presidència en quatre anys, que encara es governi amb els pressupostos de Montoro i que a Catalunya i a Barcelona es treballi amb els comptes prorrogats hi té molt a veure. Els experts diuen que serà difícil que vingui una nova crisi com la de fa uns anys, però la percepció ara mateix no és bona perquè hi ha massa incerteses i volatilitat.