Opinió

Ni diàleg, ni estabilitat

Amb campanyes electorals o sense, ja fa temps que assistim a la vergonyosa desfilada dels partits espanyols que, incapaços de presentar projectes de govern ni alternatives rellevants per al seu país, esperen que els seus electors mosseguin l’ham de la rebel·lió catalana. Aquest esquer –que es va fent més gras amb més detencions i empresonaments, la sentència contra els presos polítics i l’amenaça constant del 155–, fa molta salivera als gòmbits que baden per Espanya, encantats per mitjans de comunicació afins que s’esmercen a idiotitzar-los i a engargamellar-los falsedats. Per la massa social que sosté l’independentisme català –que no disminueix ni recula– aquest clima no admet cap esperança per al diàleg ni cap marge per facilitar la tasca de cap govern. Per això el que vol és veure els seus diputats i senadors obstaculitzant tant com puguin l’estabilitat política de l’Estat espanyol, fins que entengui que la recerca d’una solució política ens beneficia a tots. Si JuntsxCat, ERC i la CUP volen maximitzar els resultats electorals, que s’ho apuntin.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)