Com hi ha món
bebès a la venda
Nigèria s’ha convertit en un dels països del món on aquesta pràctica comença a ser habitual
Se’n diuen “fàbriques de bebès” i s’han estès per Nigèria, un dels països més grans de l’Àfrica. Fa pocs dies, la policia desmantellava un d’aquests locals i rescatava dinou dones i quatre bebès. El negoci de venda de nadons funciona així, segons han explicat els mitjans de comunicació locals: se segresten o es fan arribar noies, sobretot de zones rurals, sense pràcticament recursos econòmics, i se les viola repetidament fins que es queden embarassades. També hi ha el cas de les que arriben fugint de l’estigma que suposa tenir un fill fora del matrimoni. Quan tenen el nadó, es ven a més de 1.200 euros si és un nen i gairebé a 800 si donen a llum una nena. L’espai, el temps i el país són diferents, però la situació no deixa d’evocar la distopia que l’escriptora Margaret Atwood va descriure –a principis dels anys vuitanta del segle passat i que ara s’ha convertit en una sèrie amb milions de seguidors– al El conte de la serventa. La reproducció, en mans de les elits i dels poderosos; els nadons, venuts com a producte per a clients de les classes benestants que no aconsegueixen tenir descendència.
La història no és nova i, malauradament, és una de les pràctiques que han dut a terme les dictadures. Els casos de Xile i l’Argentina en són una mostra i van suposar que centenars de nens fossin robats de les seves mares en néixer. A l’Estat espanyol també va ser una pràctica habitual durant la dictadura franquista.
El tràfic d’éssers humans és un dels crims més habituals a l’actual Nigèria, després del frau i del tràfic de drogues, segons dades facilitades per les Nacions Unides. El país africà és un dels productors de petroli més importants del continent, però la pobresa colpeja amb força la població. Aquestes “fàbriques de bebès” no són una novetat: l’abril del 2018 se’n va desmantellar una on hi havia més d’un centenar de nadons. L’existència d’aquesta pràctica, sobretot estesa al sud del país, posa de manifest que les autoritats nigerianes no disposen de mecanismes de control o no volen dedicar-los a aturar aquesta xacra.
Tot i això, el problema de l’explotació sexual i el tràfic d’éssers humans no es limita només a l’Àfrica. La plataforma en què s’ha convertit Líbia –un país immers en el caos i on hi ha centres de detenció per a persones migrants– ha provocat un augment del nombre de possibles víctimes de tràfic sexual arribades per mar a Itàlia, la majoria d’elles des de Nigèria. Les dones i les nenes que arriben des d’aquests país són potencials víctimes d’explotació sexual als carrers i els prostíbuls d’Europa. Nigèria s’ha convertit en un dels països predilectes per a les xarxes de traficants de persones. I Europa, tristament, el lloc on van a morir les tímides esperances d’aquestes dones de trobar un futur millor.
