Opinió

Com hi ha món

La gran ofensiva

Trump retira les tropes del Kurdistan sirià després de cinc anys d’aliança i dona via lliure a l’atac turc

Era una retirada anunciada. Des que el president dels Estats Units, Donald Trump, va arribar al poder les tropes desplegades a la zona del Kurdistan sirià tenien data de retorn. El mandatari en va fer gala durant la campanya electoral i es va convertir en una de les seves promeses: que els soldats nord-americans que estan desplegats en conflictes arreu del planeta tornin a casa. Síria, l’Iraq i l’Afganistan són alguns d’aquests països. Fa gairebé un any que Trump va anunciar que es retiraria de Síria, d’“una guerra ridícula i interminable”, en les seves pròpies paraules. Un conflicte que té com a clar guanyador el president rus, Vladímir Putin.

La sortida ara de les tropes nord-americanes s’interpreta des de les files kurdes com una traïció, perquè deixa via lliure a Turquia, que ja ha començat els atacs. Ankara té diversos objectius primordials: fer més gran el seu control a la zona, poder reallotjar part dels més de 3 milions de refugiats sirians que a hores d’ara són a Turquia –fet que podria desencadenar fortes tensions amb la població local, eminentment kurda– i, finalment, aniquilar l’autonomia que havia aconseguit aquesta zona de Síria. Turquia ja va iniciar fa més d’un any una operació armada contra la ciutat d’Afrin, una zona rica en recursos agrícoles. Aquell atac va costar la vida a gairebé 2.000 kurds. L’ofensiva que ja ha començat podria ser molt pitjor. Erdogan fa temps que actua com si el Kurdistan sirià fos una província més de Turquia. Sembla que les advertències de Trump dient que farà caure l’economia turca són més unes declaracions de cara a la galeria que no pas una amenaça real.

El Kurdistan sirià es pot convertir en un conflicte encara més cru –ja hi ha les primeres víctimes civils i milers de persones han hagut de fugir de casa seva– si Turquia continua la seva escalada de violència. Els kurds sirians han estat un peça clau en la lluita contra Estat Islàmic, que ara podria revifar. Encara es recorda la resistència de la ciutat de Kobane davant dels combatents gihadistes i la valentia dels guerrillers i guerrilleres kurds per fer fora l’enemic.

Els Estats Units se’n van d’una zona altament perillosa, i els kurds sirians es queden sols davant d’un exèrcit ingent i l’arribada de combatents sirians rebels a les forces turques. S’haurà de veure quina és la reacció de la comunitat internacional –sobretot de la Unió Europea, que té milers de presoners gihadistes a les presons kurdes i l’amenaça d’Erdogan sobre la taula d’enviar més de 3 milions de refugiats– davant aquesta nova ofensiva militar. Malauradament, aquests episodis ja s’han vist, a Síria. I els kurds al llarg de la història també els han patit. Tristament, el món mira cap a una altra banda –amb atacs d’armes químiques inclosos– quan es produeixen massacres contra la població civil.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)