Opinió

LEGALITAT VIGENT I LEGALITAT LATENT

Les reaccions a la sentència del Suprem contra la primera fornada de presos polítics –hi ha també els set del 23-S i n’hi haurà més– tornen a mostar contradiccions que ens diuen que no és possible viure alhora en la República catalana i en l’autonomia sotmesa a Espanya. La majoria independentista que els ciutadans han portat a les nostres institucions fa que els seus responsables se sentin responsablement obligats a actuar com a conductors del procés, mentre que l’aparell de l’Estat disposa de tots els seus poders –inclòs el quart– per impedir-ho. És així que tenim el dubtós privilegi de ser carcellers dels nostres líders, tot i que no els podem alliberar; o vigilants de la nostra seguretat, malgrat que no podem impedir que s’utilitzi en contra nostra. En aquest forcejament sempre hi sortim perdent, perquè ens tenalla la legalitat vigent. Potser, doncs, hem de dedicar menys esforços a tensar les institucions autonòmiques i més a bastir lideratges i estratègies que condueixin el procés des de la societat civil fins que tot estigui a punt per girar el país com un mitjó, d’un dia per l’altre.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)