Opinió

Com hi ha món

el vot del brexit

Johnson ha aconseguit focalitzar la campanya electoral en la sortida del Regne Unit de la Unió Europea

L’enèsim capítol del Brexit encara està per escriure. Els britànics votaran a mitjans de setmana (dijous 12 de desembre) en unes eleccions polaritzades per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i en què l’ara primer ministre, Boris Johnson, és el principal favorit en les enquestes. Les últimes dades li donen un avantatge de deu punts respecte al seu principal rival, el laborista Jeremy Corbyn, preocupat per jugar a una equidistància que ja va fer que fracassés en les darreres eleccions. Aquests comicis estan inevitablement marcats pel Brexit. Des que el 23 de juny del 2016 els britànics van optar per marxar del club dels estats europeus, el país viu una disputa entre els partidaris i els detractors de la sortida. Aquest procés ha costat el càrrec a dos primers ministres: a David Cameron –és el polític que va posar les urnes davant un debat que feia temps que reclamava l’ala més dura del seu propi partit, el conservador– perquè defensava el remain (‘romandre’), i a Theresa May, incapaç d’aconseguir que es votés un acord de sortida. Johnson ha aconseguit focalitzar la campanya electoral en el Brexit. Ara mateix, és l’afer que més interessa als britànics. Es calcula que per al 68% és la prioritat. Molt més que l’estat de l’NHS, el sistema de salut públic, que es quedaria amb un 40%. La propera data de sortida –ja n’hi ha hagut dues que han estat fallides– està prevista que sigui abans del 31 de gener del 2020. Aquest és el somni de Johnson. Poder tenir un Parlament prou fort per tirar endavant l’acord de sortida. Mentrestant, Europa mira amb cautela els esdeveniments. Els estats han mostrat una unió poc usual davant les anades i vingudes dels primers ministres britànics. Tot i això, es fa evident que l’afer del Brexit comença a ser insuportable per a les institucions europees, que veuen danyada la seva imatge davant del món sencer per la lluita d’un dels seus membres per sortir-ne. El president francès, Emmanuel Macron, ha estat un dels dirigents més vehements a l’hora d’apressar els britànics a abandonar la Unió Europea.

Una de les claus d’aquestes eleccions al Regne Unit la podria tenir Escòcia. Tradicionalment laborista, des de fa un anys l’SNP (Partit Nacional Escocès) ha aconseguit capgirar els resultats i la seva líder, Nicola Sturgeon, ha demanat un referèndum d’independència per al 2020. A Escòcia, el 65% de la població va votar en contra del Brexit. Els resultats escocesos podrien fer decantar la balança al Parlament britànic.

Lluny queda, de moment, la possibilitat del segon referèndum demanat pels remainers (amb força al carrer, però diluïts a l’hora d’organitzar opcions polítiques). Aquestes eleccions actuaran com un plebiscit, encara que els partidaris de romandre a la Unió Europea surten amb un clar desavantatge: hi ha un primer ministre ben posicionat i amb l’objectiu de marxar-ne.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)