Opinió

Com hi ha món

L’illa oblidada

Lesbos, a Grècia, acull un camp de refugiats on malviuen 18.000 persones

Lesbos és una illa grega paradisíaca. Banyada pel mar Egeu i molt a la vora de les costes de Turquia, és un dels indrets on els catàlegs de viatge recomanen una escapada per gaudir del sol i la platja.

L’arribada de milers de persones que fugen de la guerra, de la fam i de la misèria ha capgirat la vida dels seus habitants i el camp de refugiats a on malviuen aquestes persones s’ha convertit en un dels més grans d’Europa.

Moria s’havia ideat en un principi perquè donés allotjament a unes dues mil persones. A hores d’ara la xifra arriba a les 18.000. Les condicions de vida, sobretot ara que arriben les temperatures gèlides de l’hivern, són inhumanes. En aquest campament, retinguts, els seus inquilins van perdent les esperances que havien dipositat en Europa.

A més, la vida per als 7.000 nens que hi viuen és complicada. Ho explicava fa pocs dies una psicòloga que hi treballa en un reportatge de la BBC. Molts d’aquests infants acaben autolesionant-se. Alguns han intentat llevar-se la vida, segons expliquen aquests mateixos testimonis. Molts d’aquests nens que són en una illa europea només han vist guerra i ara malviuen en un camp de refugiats. No és l’únic. N’hi ha d’improvisats. Amb les fronteres de l’est d’Europa tancades amb pany i forrellat, milers de migrants veuen com el seu camí s’atura a Bòsnia, nova etapa de la ruta. Vides aturades en un bosc, en un parc públic o en el camp de refugiats de Moria, on les notícies per la demanda d’asil poden trigar mesos a arribar. Si és que arriben algun dia.

Des de Grècia es demana ajut a altres països europeus. I és que la situació a Lesbos ha arribat a ser molt tensa en alguns moments entre els seus habitants i els nouvinguts.

El trasllat de persones a la Grècia continental ja s’ha iniciat i es preveu que es continuï fent durant el 2020. I és que el que s’havia convertit en una situació provisional va pel camí de convertir-se, tristament, en una realitat definitiva. Els països més afectats per l’arribada de migrants i refugiats –com podrien ser Itàlia i la mateixa Grècia– clamen per una redistribució equitativa d’aquestes persones, però aquests acords que es van vendre com la gran solució al problema han quedat en paper mullat. A l’hora de la veritat, molt pocs països han complert amb les quotes que els pertocaven. Països com ara Turquia i el Líban han rebut en els darrers anys milions de refugiats. De moment, sembla més viable que l’illa de Lesbos carregui amb la responsabilitat que hauria de ser compartida per tota la Unió Europea; l’altra opció escollida és sufragar camps de detenció de refugiats a Líbia, deixant aquestes persones en mans de les màfies que han aconseguit que el tràfic de persones s’hagi convertit en un dels negocis més lucratius.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)